Vacances. Tot s'hi val.

Acabo la sèrie de posts sobre les vacances, saltant-me les tardes i les nits i deixant-les per una millor ocasió.
Les vacances d’estiu haurien de ser uns dies idonis per a l’amabilitat i cordialitat; estar lliures d’horaris estrictes i obligacions laborals suposa un determinat estat d’ànim que ens hauria de predisposar a practicar el quasi oblidat art de la correcció amb els altres.
Vana idea. Els diaris i les teles han ant plens de noticies sobre aquesta plaga de turistes descamisats que ja fa anys que ens envaeixen. A mi sempre m’ha molestat que aquest personal faci aquí el que mai no farien al seu per molta calor que fes, com reconeixia davant la càmera de TV3 un milanès que feia el guiri a Sitges. Potser confonen això amb comoditat o potser estan saturats de les fotos de la Costa Brava dels primers bikinis i es creuen pioners de la moda del xaronisme.
I és que, com deien les àvies, a l’estiu tota cuca viu i tot s’hi val, com per exemple:
- Tenir “timbal de macarrons amb llamàntol” a la carta i substituir la bèstia per navalles sense avisar (Hostal Empúries).
- Vendre alcohol a menors perquè puguin torrar-se a la nit a la platja (“supers” de Montgó, tot i que no en deuen tenir l’exclusiva).
- Passejar a la matinada cridant i cantant perquè són vacances i no ens hem de llevar.
- Apujar el preu del peix i marisc davant dels nassos dels clients, a les peixeteries de la costa.
- Pixar al carrer, sense que els comentaris t’estronquin la feina (reconec el mèrit).
- Tenir els preus dels vins als restaurants un 50 i un 100% més cars que a les botigues (de fet, això passa tot l’any).
- Demanar 12-14 € per un menú de paella industrial.
- Mirar-te des de la barca els banyistes de la platja (a 30 metres, no fos cas) amb condescendència mentre llences les peles de la fruita a l’aigua, conscient d’on les durà l’onatge.
- Començar a ensenyar als nanos que a l’estiu i a la costa es pot anar a dormir a la matinada i que per distreure’t pots fer tot allò que a casa no et deixen fer.
- Deixar de ser un civilitzat suïs per esdevenir un “fill de la confederació helvètica” i cardar l’aparcament als altres saltant-te les normes de circulació.
- En general, saltar-se les normes de circulació.
- Més en general, saltar-se les normes de convivència.

I malgrat tot, tinc ganes que torni arribar l’estiu tot i sabent que, com cada any, tindré una petita decepció. I alguna enrabiada.