Arenys de Munt. 13-09-2009

Avui, 13 de setembre de 2009, molts dels col·laboradors dels diaris parlen del referèndum d’Arenys de Munt i en parlen com del primer pas cap a la independència de Catalunya. Clar que n’hi ha d’altres, com en Felip Puig que a l’Avui fa una crida a estar quiets i calladets, que ja se’n cuiden ells, i acaba dient un patètic per fora de lloc “Volem l’Estatut”.

Com que m’adono que estic fent posts massa llargs, voldria fer només uns apunts:

En primer lloc, mostrar el meu respecte per l’alcalde d’Arenys de Munt, el Sr. Carles Móra que ha demostrat una dignitat i fermesa inusuals en el país. El meu respecte més profund. Respecte que amplio a les persones que han organitzat la consulta i que no s’han doblegat a les pressions ni a la por. Me’n sento orgullós.

En segon lloc, crec que cal aprofitar de manera immediata, activa i bel·ligerant el ressò que la consulta ha tingut mediàticament i internacionalment. I per això, el que cal és que les nombroses consultes similars que es preparen siguin simultànies i en un termini relativament breu. En cas contrari, es perdrà l’efecte noticia i no se’n parlarà, es caurà en l’avorriment. Imaginem, en canvi, un diumenge de novembre amb 100 consultes municipals per la independència.

En darrer lloc, em pregunto què esperen els partits catalans per demanar al Congrés la il·legalització de la Falange. És una vergonya que es puguin manifestar quan els seus plantejaments són profundament antidemocràtics. És que són ells, els que han de fer la feina bruta del govern espanyol? Els partits catalans haurien d’aprofitar els seus contactes internacionals per pressionar i fer que aquest partit, amb una història esgarrifosa d’assassinats al seu darrera pugui embrutir els carrers del nostre país. Els partits espanyols, no ho faran si no han tingut ni el valor de fer una Llei de la Memòria Històrica valenta, que condemnés sense manies la dictadura franquista. No tinc cap dubte que si Catalunya fos independent, els falangistes ja estarien bandejats de l’esfera pública. Mentre Espanya ens ocupi hem de passar per una vergonya que a Europa ens fa, un cop més, un cas únic.
Per dignitat democràtica, per vergonya...Goodbye Spain.