MAUS.

Afortunadament des que puc “controlar” els regals que em porta el tió, la situació que explicava en la darrera entrada ha millorat notablement. Aquest any el tió m’ha dut (em resisteixo a fer servir el verb cagar) un exemplar de “Maus”, un còmic d’Art Spiegelman que va guanyar el premi Pulitzer el 1992. Jo mai no he estat un gran afeccionat als còmics, tot i que quan era petit devorava el que anomenàvem tebeos i que incloïa tant el TBO com el Tio-vivo, Pulgarcito, DDT...per no parlar de les novel•les il•lustrades de l’editorial Bruguera o els llibres de la col•lecció Dumbo. Però del còmic per adults, realment no hi estat mai gaire interessat i tot i que quan en Virosta em deixava els seus Vibora o Metal-Hurlant o altres...m’ho passava realment bé.
Tornem a Maus. Maus explica la història de Vladek Spiegelman el pare de l’autor de Maus, un jueu polonès que va sobreviure al camp de concentració d’Auschwitz. En el moment que comença la història, Vladek és un ancià que viu a Queens, vidu d’Anja i tornat a casar amb Mala. Vladek és un home carregat de manies, marcat profundament per la Shoah i per les vicissituds que va haver de viure, per la joventut estroncada i per tanta mort i maldat que li va tocar de suportar. El seu caràcter es torna insuportable arran del suïcidi d’Anja, que també va viure l’holocaust i que va anar a petar al camp de concentració de Birkenau, al costat d’Auschwitz. L’horrorosa experiència el va convertir en un ésser gasiu i egoïsta, obsessionat per estalviar i per guardar tota mena de coses per si demà poguessin fer servei. Com diu el seu fill “s’ha convertit en la caricatura del jueu avar que els nazis feien de nosaltres”. Les periòdiques visites d’Art es converteixen en discussions sobre diners i en crítiques contra Mala, la segona esposa de Vladek, que ell veu com una criada que li vol fotre els diners més que no com una companya. Entre les discussions, Art demana al seu pare que li expliqui la seva història i és aquí on Maus t’enganxa. No perquè no haguem sentit, llegit o vist moltes vegades històries semblants potser és en això, en la repetició de històries semblants milions de vegades, on rau la dimensió de l’holocaust. Coneixem així totes les persecucions que Vladek i Anja i la seva famlia varen sofrir, com s’havien d’amagar en múltiples llocs, com eren ajudats mentre tenien diners o objectes de valor i com eren immediatament traïts quan se’ls havien acabat. Com any rere any, pogrom rere pogrom els membres de la família Spiegelman van morint o desapareixent sense rastre, en una cursa de desesperació sense final on només poden sobreviure els més joves i forts, els útils. Veiem repetides històries de generositat (ben poques) i de vilesa (la majoria) fins que la traïcio definitiva porta Vladek i Anja a mans dels nazis sense escapatòria possible. Acaben a Auschwitz i Birkenau i allà comença l’horror en majúscules, a escala industrial. En un moment de Maus, situats ja en el present Art visita el seu psiquiatra, supervivent de l’holocaust, i es demana com devia ser tot plegat. Ell, li fa un espant de sobte i Art fa un bot. El psiquiatra li diu “veus? Era sentir-te així tot el dia; dia rere dia, durant anys”.
Finalment, arriba la fi de la guerra que no va voler dir el final del patiment i Vladek i Anja es retroben i recomencen una vida marcada pel que han viscut.´
A Maus, els jueus estan representats per ratolins, els alemanys per gats, els polonesos per porcs, els suecs per cèrvols i els americans per gossos. Impressionant la manera com representa quan els jueus es fan passar per polonesos: ratolins que porten una màscara de porc.
Els ratolins estan dibuixats amb trets angulosos, el cap és pràcticament un triangle amb orelles circulars, sense boca; tota l’expressivitat recau en la inclinació dels ulls. Només es veu la boca en els instants de desesperació, de dramatisme intens.
Dibuixat en blanc i negre, Maus és un comic fosc que per aquells que com jo es deixen seduir més pel que s’explica que per la forma, necessita més d’una revisió per copsar-ne la intensitat. Jo l’he llegit quasi d’una tirada i ja tinc ganes de tornar-m’hi a posar per buscar detalls en els dibuixos que segur que abduït per la història, m’he perdut.