Aquest coi d’anunci m’ha vingut al cap a ran de la consulta de l’ajuntament de Barcelona sobre la Diagonal. I és que és difícil tenir un exemple més clar de la baixa qualitat democràtica del nostre país i de la barroeria que impera quan es tracta de gestionar el diner públic.
A un servidor i una colla més, ens han dit que érem una colla d’arreplegats per organitzar consultes/referèndums a tots els pobles de La Garrotxa en 3 tandes, que érem uns aficionats. Ens varen dir que el nostre sistema oferia dubtes. Se’ns en varen riure de la participació. Ens varen menystenir. Bé, ja ho tenim tot paït (almenys jo).
Ara bé...deixeu-m’ho dir. El pressupost per la consulta de la Diagonal ha estat de 3 milions d’euros, s’ha contractat un munt de persones, s’han comprat ordinadors, s’ha fet propaganda massiva a diaris, teles, etc...
A Olot, el pressupost no va arribar a 11.000 euros, no es va contractar a ningú, els ordinadors eren cedits, la propaganda va ser mínima o la que ens vàrem poder permetre.
A la consulta de la Diagonal, no hi ha hagut garanties i s’ha estat a un pas de la tupinada perquè només calia tenir un DNI corresponent a una persona censada a Barcelona però no s’acreditava la identitat (una cosa tan senzilla com comparar la foto del document amb el rostre de la persona que l’exhibeix); perquè es va amagar la possibilitat “C”; perquè s’ha denunciat que “allò votava sol”...
Nosaltres, a La Garrotxa, ens vàrem haver de sentir que no érem neutrals tot i que en tots i cadascun dels actes vàrem parlar només de votar, vàrem vetllar perquè tothom disposés de paperetes de les diferents opcions...
A Barcelona ha votat un 12,17% del cens. A Olot un 26,5%.
A nosaltres ens varen dir fracassats...
I tot i així...les persones que han votat a Barcelona han donat una lliçó magistral a aquella colla de panxacontents que esperaven que podrien manipular els ciutadans. Una lliçó de seny davant la qual em trec el barret. Els barcelonins no han acceptat un nou projecte faraònic que no aportava res.
Però...no entenc perquè això es considera un fracàs. Bé, si l’Ajuntament s’hagués mantingut neutral (com ho vàrem fer nosaltres), si no haguessin fet trampes ni trampetes (com no vàrem fer-ne nosaltres), si la feina s’hagués fet amb personal de l’ajuntament i contenint la despesa (com vàrem treure nosaltres hores de família i repòs; i amb els pocs diners que teníem) ningú no hauria de pensar que ha estat un fracàs perquè al cap i a la fi els ciutadans han decidit.
Però com deia el gran savi” si no estàs preparat per la resposta...no facis la pregunta!”.
Consulta Diagonal: “Fer una consulta és fàcil; fer-la amb garanties no tant”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!