Impunes sota l'estelada

Fa força mesos, quan va esclatar el cas del Palau de la Música i tot n’anava ple vaig sentir al programa d’en Toni Clapés una entrevista amb en Javier Nart sobre el tema. Abans de començar a desbarrar, va tenir temps per dir-ne una de prou interessant: que la senyera donava sovint cobertura a actuacions il•lícites. El que volia dir en Javier Nart és que, a vegades els catalans no ens plantegem si tot allò que es fa en nom de la nostra nació és correcte o no ho és sinó que donem per descomptat que ha de ser bo i positiu.


A mi em sembla que una cosa semblant està passant amb l’independentisme, sobretot amb aquell que es presenta a les eleccions. I així tots plegats ens mantenim en silenci perquè només faltaria que opinéssim en contra de les opcions oponents (oponent no és enemic ni contrari) perquè això seria mostra del fraccionament o de l’atomització de l’independentisme. Si començo a parlar de les altres opcions independentistes i no els reconec els valors que crec que Reagrupament defensa (transversalitat, honestedat, radicalitat democràtica, consecució de l’independentisme sense ambigüitats ni coartades,...) mai falta algú que em digui que m’equivoco, que “els altres independentistes” no són l’enemic, que a Espanya estan contents quan es barallem i tot l’arsenal de retrets que podeu trobar arreu. I jo em quedo amb una cara de tòtila culpable. I amb la sensació que l’estelada també dóna una certa impunitat.

Anomenar-se independentista no és garantia de res. Hi ha independentistes barruts, dolents, viciosos i delinqüents com n’hi ha en qualsevol altra opció. Ja n’hi ha prou del xantatge de dir que no es poden criticar aquells que són. Què hem de fer? Seguir la veta als ALT de torn que ens vagin enviant? Callar davant dels intents d’eliminar Reagrupament? Assentir només amb un somriure a les asseveracions de campanya d’esquerra quan diuen que “els nous” volem anar massa ràpid i que ells porten la velocitat de creuer adequada? Oblidar que qui va eliminar de l’Estatut l’article que deia “Catalunya és una nació” va ser Artur Mas?

No fotem. Jo no en faig prou de votar una opció independentista el 28N. No en faig prou perquè altres parlen més alt, encara que menteixin.

Estic cansat del bonisme dels independentistes del lliri a la mà. Dels que creuen que qualsevol que es presenti amb l’estelada és dels nostres, com si fos la millor disfressa.

Perquè encara que sobre el paper dues o, siguem generosos, tres opcions tinguin el mateix objectiu això no les fa idèntiques, no les equipara, ni fa que els seus capdavanters mereixin la mateixa confiança de ser capaços de dur a terme l’objectiu.

Perquè no puc estar d’acord amb aquells que fan servir l’argument que aconseguir la independència “no s’improvitza” com a excusa de no haver fet res en aquest sentit en 7 anys al govern de la Generalitat; ni amb aquells que no s’adonen que la gent els seguirà quan facin el pas valerós de jugar-se-la per Catalunya sense por i fan servir la coartada que esperen que la majoria els ho digui.

Perquè tampoc no entenc que hi hagi independentistes massa purs per donar suport a cap opció de les que es presenta a les eleccions ni per presentar-se ells, els que se l’agafen amb paper de fumar.

Perquè no voldria treballar perquè entressin al Parlament persones que presenten nombrosos dubtes sobre la seva honorabilitat i honradesa. No vull pensar que el meu candidat a la presidència de la Generalitat fos una persona que és acusat a la premsa d’haver utilitzat el seu càrrec com a mitjà per enriquir-se.

Perquè no voldria que la meva feina, per modesta que sigui, estigués al servei d’una de les persones que més ha fet per dividir l’independentisme social representat a les consultes per la independència; la persona que no va tenir cap mena d’escrúpol d’acusar arreu on el varen voler escoltar Reagrupament de voler-se’n apropiar i que dies després se’n va disculpar fent servir amb prou feines una línia, quan el mal ja estava fet; la persona que el 14D va aparèixer a TV3 escenificant la ruptura, de model segons ell, entre la Coordinadora Nacional per la Independència i Osona Decideix; la persona que ha impedit des de dins de SCI l’acord amb Reagrupament.

Perquè als primers llocs de les llistes de SCI hi ha oportunistes, divisors contumaços de l’independentisme, professionals de la política i altres que s’hi presenten per diners amb la cobertura del seu prestigi.

Perquè en els primers llocs de les llistes de Reagrupament hi ha gent honesta, professionals, que han decidit dedicar uns anys de la seva vida a lluitar per la independència de Catalunya sense esperar res més a canvi que poder participar en el camí d’assoliment de la independència de Catalunya.

Per tot això, em molesta que em diguin que sota l’estelada tots som igual. Ho som aquells que, amb esforç i generositat, treballem des de la base però no ho són els que van davant els que, al capdavall, marquen el camí.

Per això no tots els vots independentistes són iguals.

Les coses són així. Em sap greu.