Sense fum(s).

Malgrat diuen que no hi ha pitjor beata que una meuca penedida, tot i que vaig fumar la meva darrera cigarreta ara fa 8 anys, no sóc un furibund militant antitabac. Cadascú sabrà per on li vénen les ganes de fumar però a mi les ganes de deixar de fer-ho em varen venir de notar-me el mal alè, de sentir-me la pudor de tabac a les ungles i a la roba i d’adonar-me que anava ordenant les meves activitats al voltant de les ocasions de poder fumar.

Em molesta, igual que em molestava quan fumava, entrar en locals plens de fum, que em tirin el fum a la cara, que es llencin les burilles a terra o que es llancin per la finestra del cotxe perquè apagades a dins foten una bravada increïble. I és que ser fumador no confereix una capacitat addicional per respirar en llocs plens de fum, ni protegeix els ulls de la irritació del fum directe ni, malgrat que les burilles deuen ser biodegradables, fa que no es vegi la brutícia.

Segons dades de la Generalitat, cada cop hi ha menys fumadors a Catalunya (vora el 28%) i es va incrementant el número d’ex-fumadors.

Deixant de banda possibles criteris econòmics, que ja varen ser posats en dubte per X. Sala i Martín, el que és obvi és que fumar no és bo per la salut. Ni dels que fumen activament ni dels que ho fem passivament. Per això, crec que és un encert de reconduir la tèbia legislació anti-tabac i prohibir totalment de fumar en espais públics tancats.

De totes maneres, fa una mica de vergonya aliena el veure com els informatius de TV3 s’escarrassen a fer balanços de com evoluciona el compliment de la llei i busquen els testimonis més estrambòtics possibles com els d’aquell propietari de bar que es declara “insubmís” per por de perdre clientela amb l’argument de que aquells que abans “feien 3 ó 4 cerveses, ara només en prendran una”. A mi em sembla que aquests clients tenen un doble problema d’addicció i que el senyor propietari d’aquest bar el que té és molta barra (i no només la del bar) i molt poques ganes de cuidar els seus clients, perquè a aquest ritme se’n quedarà sense aviat.

Altres, amb una visió una mica més positiva, se les empesquen perquè els seus clients fumadors estiguin còmodes i si fumen a les terrasses els donen mantes. Espero que hi hagi mantes per fumadors i per no fumadors perquè si no, seria una clara discriminació: els fumadors ben calentets i els no fumadors tremolant. Ah, i que se separin les mantes dels uns i els altres per no haver de sentir aquella pudor de tabac resclosit que impregnarà aquestes mantes d’aquí pocs dies.