diumenge, 2 de gener del 2011

Un cartutx a destemps.

Els diputats de SI han presentat aquesta setmana, una de les millors de l'any perquè passi desapercebuda, una proposició de llei de declaració d’independència de Catalunya.

A part que costa d'entendre quin es el motiu de presentar amb aquets presses aquesta llei, sabent com saben que no serà aprovada en un Parlament que es obertament i majoritàriament de vocació autonomista, no em cap al magí que ho facin conjuntament amb 5 proposicions de llei més:

• Una de dació en pagament de la vivenda hipotecada; és a dir, allò que ja fa temps que passa: que en cas de no poder pagar la hipoteca es va al banc i se’ls torna les claus. Una proposició de llei que va en el mateix sentit que les que volen presentar ERC i iCV;

• Una anul•lant la subvenció a ENDESA, de 6 milions d’euros;
• Una altra prohibint que es posi cap magatzem de residus nuclears forans a Catalunya;
• Una de consultes populars per via de no referèndum (però no havíem quedat que les consultes no existien?); i
• una llei per modificar l'equipament dels mossos d'esquadra al Pirineu Occidental Berguedà i Ripollès perquè vagin mes abrigats ( que segur que els convé) que sembla mes aviat la carta als reis que qualsevol àvia faria pels seus nets (mitjons, anoracs, guants, etc.) perquè no passin fred, amb l’entendridor detall d'exigir que les costures dels mitjons siguin planes.

Almenys el que se'ls ha d'agrair es que siguin breus i clars. Perquè l’extensió de les propostes de llei és prou exigua com perquè m’hagi animat a llegir-les. Especialment la de la DUI, de la qual em sobta que una llei que ha de ser aprovada al Parlament de Catalunya, porti a negociar la independència dels Països Catalans (art. 9). Suposo que devia ser culpa de les presses. Tampoc queda clar com es farà efectiva, tot i que a l’article 10 es donen 3 supòsits els quals no se sap si han d’estar units amb una conjunció copulativa o disjuntiva: que s’aprovi la llei i/o que es negociï amb la comunitat internacional la forma i el moment, i/o que sigui declarada per una majoria absoluta de diputats en sessió solemne.

Reconeixent com sempre el meu biaix, em sap greu que la llei de la DUI sigui, com sembla que serà, un cartutx cremat a destemps. Sembla que Si vulgui reclamar el mèrit de ser els primers de presentar una proposició de llei en aquest sentit malgrat tot. És això bo per Catalunya? O es un intent de trivialització del procés? O es tracta d’un brindis testosterònic al sol? O es tracta de fer aflorar les contradiccions possibles en les que incorrerà ERC o el suposadament existent bloc sobiranista de CDC?

La DUI s'ha de presentar quan es pugui guanyar perquè fer-ho abans es simplement embordeir el procés d’independència de Catalunya. No serveix de res d'anar acumulant proves de la inoperància del parlament.

Quan caldria treballar perquè els 4 diputats partidaris de la DUI es transformessin en 68 bastint les complicitats necessàries, SI em sembla disposada a la banalització de l’independentisme des de l’ostracisme institucional mes tronat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!