Ells decideixen: som una despesa.

Finalment ha arribat el moment. Als espanyols els ha caigut la bena dels ulls i s’han adonat que aquell magnífic invent de les 17 comunitats autònomes no s’aguanta per enlloc. Bé, només s’aguanta pel seu objectiu final: el de diluir i banalitzar les autonomies històriques en una sopa en la qual els polítics han pogut anar sucant i administrant quotes de poder per misèrrimes que siguin.

Ara mateix recordo aquell dia que vàrem escriure a la pissarra de la classe de l’institut aquesta llegenda: “Espanya, abans Una, Grande y Libre; ara disset, petites i malparides”.

L’excusa que surt ara és la insostenibilitat econòmica del sistema. Malgrat que arreu surten els números que demostren que la major part del dèficit espanyol prové de l’estructura estatal i no de les autonomies. I és que això de la insostenibilitat, tot i ser cert i tenir un punt de lògica, no és res més que l’excusa de fer una nova collada als díscols catalans, no fos cas que amb tanta consulta independentista i tanta conya ens acabéssim pensant que el camí cap a la independència arribarà tan fàcilment com ens pensem. Darrera de la excusa econòmica hi ha el risc d’una retallada autonòmica, que pot ser el pas previ a una total recentralització de l’estructura estatal quan sigui evident per tothom: sense ús públic de la llengua, sense capacitat legislativa, sense TV, sense policia pròpia...només fent normatives que ho regulin tot i fastiguegin a tothom...

En un país normal, amb polítics normals, lluny d’aquests tipus bil•liosos amb somriure de restrenyiment, amb esperit democràtic, el normal seria que només hi hagués 3 autonomies: Catalunya, Euskalherria i Galícia, i que la resta formés un altre cos uniforme. Ara, sembla impossible fer marxa enrere en aquest tema perquè reforçaria precisament allò que Espanya vol evitar: la diferenciació d’aquells que volen mantenir la seva pròpia cultura i que podrien arribar a gosar esdevenir Estat.

Si els espanyols volen estalviar, podrien per exemple eliminar la Casa Real (ep! Com a concepte!), eliminar els ministeris que dupliquen les funcions transferides a les Comunitats Autònomes, eliminar el Senat, reformar la Llei de Funció Pública en la recerca de l’excel•lència, eliminar les subvencions als sindicats, perseguir l’economia submergida, fer una política d’inversions en obra pública que estimulés l’activitat econòmica, recompensar l’esforç dels emprenedors i els estudiosos i deixar de subvencionar mangants, etc.. clar que tot això suposaria molta més feina que no pas fer el que han fet sempre en la Història, que no és altra cosa que retallar llibertats.

Ara, els optimistes contumaços creuen que això atiarà l’independentisme i que ara si que farem les maletes; els que tenen (tenim?) un punt de cinisme diuen (diem?) que tots aquests independentistes votaran CiU, no fos cas que fos pitjor.

I és que al final, entre el TC i això d’ara ja ens ho han deixat clar: No som una nació, som una despesa.

Goodbye Spain.