dimarts, 17 de maig de 2011

Ai la campanya!

Reconec que ja des d’abans d’embolicar-me en tot això que anomenem política ja m’agradaven les campanyes electorals. Trobo entre interessant i divertit veure com els candidats fan mans i mànigues per fer arribar el seu missatge als votants. I trobo curiós veure també aquell munt de cartells, pancartes i banderoles que, de cop i volta, apareixen a cada cantonada , ocupen cada farola, rotonda, arbre, senyals de trànsit, colonitzant-los com plantes paràsites i que tan amoïnen a l’enginyosa escorniflaire.


No ho sé, m’hi fixo. I aquest any que “vaig a llistes” potser m’hi he fixat encara més. En el cas d’Olot, i amb tot el “carinyo” del món pels que donen la cara em ve de gust fer algun comentari amb gens de mala intenció (però amb un deix de sornegueria olotina) sobre les fotos dels candidats.


En general, em sembla veure un cert abús del Photoshop. El somriure d’en Pere Gómez amb unes dents hiperblanquejades i uns llavis rosadíssims,com enfebrats, contrasta amb el somriure forçat i de llavis apretats d’en Pitu que sembla ben bé (a la foto) fet de guix, mancat d’energia. En Mia Corominas té, a la foto, un somriure ample i franc que lliga amb la seva rotunditat física . Parlant de somriures, em fa gràcia el d’en Dani Planàs perquè em fa pensar en el d’un entremaliat dimoni d’Els Pastorets liderant un trio de ballables i em fa una certa aprensió la total manca de somriure del cap de llista xenòfob.
Estranyíssima la foto de la Llum Adell que sembla triada entre les fotos fetes en una sortida de diumenge al matí al Parc Nou; una mica com la del candidat d’ICV, assegut al mig d’un prat amb Sant Francesc al fons, amb una camiseta del Panorama i en actitud reflexiva...verd i vermell, molt ecosocialista. El PP ha triat un cop més cartells majoritàriament sense foto i algun d’escadusser i petit amb foto de la seva candidata penjats al capdamunt de tot de les faroles, de manera que gairebé no es veu la imatge de senyora d’anunci de sabó Lux. Finalment ApG ha escollit fer-se una foto de grup amb en Raül en primer pla i la resta de membres de la candidatura obert ens vano darrera seu exhibint camises de quadres i camisetes.


Bé, també he de comentar la pancarta on surto jo i que com que som 12 ja ha estat batejada com la dels 12 apòstols (es veu que a mi m’ha tocat ser l’apòstol Mateu...i amb això no vull dir que apunti a la regidora d’Hisenda!) que no han escapat del “pinta-nassos” que tanta feina s’ha donat aquests dies. Per exemple, en una de les pancartes servidor ha estat la seva única víctima, atenció especial que em costa de saber apreciar.


Em fixo també en els lemes. Dues candidatures parlen d’il·lusió: la del PSOE i la de CiU, clar que per uns és il·lusió pel relleu i per altres és pel canvi. El “Per Olot” es repeteix: ERC diu “Junts per Olot” tot i que es presenten sols; el PSOE té el butlletí “per Olot” i SI diu “Dani Planàs per Olot” clar que també diuen que són “gent normal per la independència”, lema que a tots els de Reagrupament ens sóna. Els d’ICV troben que Olot batega amb un munt de cors de colors diferents, els del PP estan “centrats en tu/centrados en ti “al 50,00 % exacte, no fos cas que se’ls escapés un rètol en català més del compte i s’haguessin d’autodenunciar; els d’APG diuen que són “la veu del carrer a l’Ajuntament” ben igual que la CUP a Girona, i els de NCI diuen que “treballaran pel benestar dels olotins” sense fer diferències com els xenòfobs que especifiquen clarament que “primer els de casa”.


En fi, diumenge vinent ja sabrem qui serà el nou alcalde d’Olot i veurem com queda el consistori de la ciutat i qui ha encertat les “porres” de com queden repartits els 21 escons. Dilluns molts tindran la feinada de recollir tota la publicitat que haurà quedat obsoleta en un moment i que, segons com siguin els resultats, pot tenir una ironia mordaç, quasi ratllant el sarcasme cruel.


Sort a (quasi) tothom. Espero que Olot hi surti guanyant.

3 comentaris:

  1. Sort, Josep! (tot i que els d'Alternativa en necessitarem una mica més que no vosaltres...)

    Salut! ;)

    ResponSuprimeix
  2. Encertat i divertit. Espero que si entres a formar part del consistori les reunions no ens privin dels teus textos i del teu sentit de l'humor.
    Mira, m'has inspirat.
    Per cert, amb això de la campanya sembla que alguns s'han tornat formals (Josep, en comptes de Pitu i Júlia en comptes de Julieta), en canvi d'altres s'han tornat informals (Mia per Josep Maria).
    Sort per Olot i per tu també!

    ResponSuprimeix
  3. En referència al nas vermell de pallasso... Aixeques passions Pep!!!!!!!!

    ResponSuprimeix

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!