La corrupció com a excusa.

A hores d’ara, qualsevol comentari sobre el descrèdit de la política sembla sobrer perquè tot plegat en va ple. Sembla com si aquells que tenen la política com a ofici o bé aquells que, tot i guanyar-nos la vida d’una altra manera, ens hi dediquem a estones no ens mereixéssim res més que el menyspreu i la sospita que les nostres activitats tenen una finalitat oculta i, evidentment, lucrativa a costa dels ciutadans.

No donaré pas cap recepta per corregir això en primer lloc perquè estic tristament convençut que la opinió general és irreversible i en segon lloc perquè estic feliçment convençut que el procés constitutiu del nou Estat català lliure és el que ho capgirarà.

En canvi, em preocupa molt que el descrèdit de la política l’aprofitin formacions com Ciudadanos, UPyD o els ultradretans identitaris i espanyolistes de PxC per anar construint un discurs antidemocràtic que atrau a ciutadans desenganyats pels mals exemples (proporcionalment escassos però profusament difosos) i desanimats davant del que sembla no tenir solució.

La seva tesi és confondre democràcia i corrupció, llibertat amb impunitat i en canvi identificar l’autoritarisme amb l’ordre i la pau social. És un populisme pornogràfic que vol convèncer als ciutadans que amb ells no cal patir perquè són d’un tremp especial que no es corromp; no cal que ens amoïnem que no posaran la mà a la caixa...No cal patir si només és això el que us preocupa.

Preocupeu-vos en canvi si a aquesta suposada i no comprovada honestedat com a governants us agradaria que no s’hi afegís una pèrdua de llibertats nacionals o individuals; amoïneu-vos si no desitgeu que la fractura social s’eixampli i se n’obrin de noves segons el color de la vostra pell, l’accent del vostre castellà o el convenciment amb què expresseu les vostres opinions. Poseu-vos en guàrdia si voleu que la democràcia al nostre país no estigui amenaçada.

Perquè no és el primer cop a la història d’Europa que amb l’excusa de protegir al poble d’un sistema suposadament podrit s’acaben imposant règims totalitaris que anul·len les llibertats i esclavitzen els individus.  I no hi hagut cap règim totalitari que no s’hagi caracteritzat per la corrupció total i absoluta dels seus capitostos. Cap. No és en va que es diu que el poder corromp però el poder absolut corromp absolutament.

Molt pitjor que la corrupció econòmica d’alguns polítics i institucions és la corrupció de les idees, convèncer a la societat que el debat ideològic, la discussió oberta de les propostes és una nosa, una molèstia innecessària que costa molts diners als contribuents. Això acaba portant al totalitarisme. A la dictadura. Al malson de  la pèrdua de llibertat.

Siguem, doncs, molt exigents amb el sistema però tinguem sempre present que malgrat totes les imperfeccions que li puguem atribuir, la democràcia parlamentària segueix essent el millor dels sistemes imperfectes.

(imatge treta de www.dijonscope.com)