Espriu i la regeneració democràtica

Aquest any 2013 és l'Any Espriu. Salvador Espriu va escriure un vers que s'hauria de gravar a les façanes de totes les institucions catalanes:

"Em mantindré fidel per sempre més al servei d'aquest poble".

A banda de ser un homenatge perpetu al poeta, serviria de recordatori a tots els polítics, funcionaris, treballadors i ciutadans que hi entressin a governar, treballar, gestionar, etc. de quina hauria de ser la funció real de les institucions: servir als ciutadans del país posant al davant de qualsevol decisió per petita que sigui l’interès comú.

Hauria de ser la traducció poètica de la regeneració democràtica, allò que Reagrupament va ser el primer de parlar i que, avui, per vergonya de tots plegats fins el PP gosa de parlar-ne..

Avui ens parlen de regeneració democràtica partits com Ciudadanos, UPyD i fins i tot els ultradretans unionistes de PxC. Partits que no tenen cap mania de negar als catalans els drets nacionals que reconeixerien en qualsevol altre lloc. Queda palès que sense cultura democràtica la regeneració serveix de ben poc.

Amb una nova cultura democràtica no caldria jugar brut de forma tan evident com fa l’estat espanyol, podrien simplement decidir jugar a guanyar de forma neta el referèndum d’autodeterminació. No els caldria provar de dinamitar el moviment independentista traient a la llum els draps bruts d’alguns polítics. Suposo que en tot això proven d’identificar la corrupció amb l’independentisme. Però el tret els surt per la culata quan es coneix que  el PP, que després de difamar sense proves al President Mas durant la passada campanya electoral fa el despistat ara que s'ha sabut que l'antic tresorer del partit s'havia embutxacat 22 milions d'euros provinents de comissions il·legals sense que ningú se n'adonés. No se'n varen adonar o bé pensaven que els diners s'anaven fonent a ritme dels sobresous en negre que cada mes els passava el senyor Bárcenas.

Els surt per la culata o se’l tiren  al peu, com en Juan Froilán de Todos los Santos, ara que sembla que la família reial dels Borbons està directament implicada en el cas Nóos.

Naturalment, és el meu desig que l’independentisme l’encapçalin persones honestes , que són la immensa majoria, però que hi hagi quatre o quatre dotzenes de suposats corruptes no em farà pas pensar que l’independentisme sigui una mala solució a la descomposició social i política que avui és Espanya. Simplement, cal apartar a qui faci nosa: en aquest camí, quatre romegueres no ens poden fer perdre el pas.

Quan els escàndols surten arreu i composen un panorama desolador, podria ser fàcil de caure en el desànim i en l’opinió de que no hi ha res a fer. Res més lluny de tot això. La independència és l’oportunitat de construir un país nou, on no hi hagi espai per la impunitat que avui campa en els territoris sota la Constitució Espanyola.

Tinguem-ho ben present: hem rebut tants mals exemples en 300 anys que serem capaços de fer-ho diferent i de construir una Catalunya lliure, justa i democràtica.