Informe del talp oloti sobre el 9N

A la atención de Don Miguel Secretario General del Sindicato Mentes Sucias..

Informe del “Talp olotí” sobre el 9N

Hola Jefe!

Com sempre amb el temps necessari per contrastar les dades de l’informe amb les declaracions de la Llanos i l’Alícia lus ils faig arribar el meu informe patriòtic sobre l’aquelarre independentista del 9N a Olot.

Vagi per endavant que estic una mica empipat perquè no em varen convidar a la gloriosa i heroica acció de Girona contra les urnes. No entenc que la Jefatura preferís enviar-hi aquells imberbes escardalencs en comptes del nostre experimentat grup. D’acord que en Dani, en Roca i jo no correm tant ràpid com aquells zascandils però ens hauríem rendit amb honor.

Bé, al que anàvem.

3:30 a.m. (aclariment: a.m, vol dir “aviat al matí”): em vesteixo amb la camisa blava, em col·loco l’escapulari (com que no tinc el del Tercio, faig servir la de la meva tieta conca que era novenària del Carme), pantalons i botes de combat. A la motxilla, equipatge bàsic de supervivència: 1 ampolla de Soberano i la meva camiseta groga aprofitada del 19-O; també un tub de silicona per tapar el pany de la porta de l’IES.

4:00 a.m. (realment hauria de ser r.a.m: la reòstia d’aviat al matí): deixo la Vespino camuflada entre dos contenidors i dissimuladament, xiulant el Virolai, m’acosto a l’IES Garrotxa.  Sigilosament, m’acosto a la porta i just quan anava a treure el pot de silicona, una veu em crida “Què collons cardes aquí?”. Jo tinc la pròstata delicada i aquí em va trair una mica però l’espant que em va donar un mosso d’esquadra vestit de paisà, no se’lis lus poden imaginar. Amb les dents petant de fred (i de l’espant) vaig dir que era voluntari del servei ninja de l’ANC i que volia fer guàrdia no fos cas que els nostres (a ell li vaig dir “els altres”) volguessin fer sabotatge.

5:00 a.m.: Després de discutir una estona amb el mosso, l’he convençut jurant per la Forcalleda i la Petrienquesta que no era el que era; vaja que no sóc qui sóc. Però he marxat a casa altre cop. A peu, perquè mentre discutia amb el Mosso, el camió de les escombraries ha xafat la Vespino (afegeixo pressupost de reparació a l’informe).

8:00 a.m: després de fer-me passar l’espant amb uns quants Soberanos, torno a ser a l’IES Garrotxa. Ara amb la camiseta groga reciclada, el DNI que vaig fer servir per inscriure’m de voluntari i unes Vamcats de disfressa i també per si he de sortir per cames. Passen llista i troben a faltar els que havíem inscrit per sembrar el caos: Robert Alcàsser i Pedrín; Guerrer Delant i Faç. Aquesta suposada deserció havia de desmuntar la organització però, en canvi, aquestes absències han estat acollides amb entusiasme pels suplents que han pogut ocupar les vacants. No hi ha qui els entengui aquesta gent!

9:00 a.m: Amb la cara d’estupefacció que m’havia quedat, els jerifaltes de l’IES m’han donat la feina d’orientar  fins l’urna als separatistes que venien a votar. He hagut de preguntar què era una urna perquè encara no n’havia vist mai cap de sencera. Aquí he vist la meva oportunitat de sembrar el caos: quan una senyora m’ha preguntat “on votem els que ens diem Pérez?” l’he fet anar a l’altra banda però ha tornat ben enriolada i picant-me l’ullet m’ha dit “quin bon ambient!”. No s’enfaden per res!. De totes maneres un voluntari dels de veritat ha vingut a donar-me un cop de mà (en català vol dir “ajudar” i no té res a veure amb un cop d’estat. Jo aviso, que el Google traductor és molt traïdor)

12:00 m.m (aclariment: “m.m” vol dir “mismísimo mediodía”). La meva tàctica ha deixat de funcionar perquè les cues s’organitzen soles. Hi ha moltíssima gent i començo a desplegar el repertori de frases desmoralitzadores de nivell 8 : “uiii..quina cua, no, mestressa? Farà tard per fer el dinar”. Això sol, en condicions normals hauria fet marxar totes les senyores de més de 60 anys que hi havia. No se’n va moure cap, màxim es varen ajustar les mitges d’espuma i reien dient “avui, rai!”. Devien esperar, com jo mateix, la costellada que l’Alicia deia que hi hauria.

2:00 p.m. (aclariment: “p.m.” deu voler dir post-mortem perquè em feien un mal els peus...): Segueix venint molta gent i no tinc ni temps d’escaquejar-me al lavabo a fer un traguinyol de Soberano. Sort que aviar portaran les costelles. Mentre arriben, passo a les frases desmoralitzadores de nivell 10: “bueeeenu...tanta cua eh? I total...perquè? eh? Ja em diràs ...si això no serveix de res, no? Si igualmente no sirve pa ná, oi? Que no és legal...no?”. Encara no m’he refet: no m’han fet ni cas! Es pensaven que feia conya i reien tot arronsant els musclos (ja, en castellà no pega això de “enconger los mejillones” però en vernacle va així, li’ls su’ls demano disculpes per l’aclariment filològic). A més, són uns nenazas; no han parat de fer-se fotos tot votant, somicar, abraçar-se i plorar d’emoció. Quina ximpleria...però si és molt tonto això de posar un paperot dins una capsa! Jo..és que ho prohibiria.

3:00 p.m.: Havien dit que això seria un referèndum de costellada o de botifarrada i res de res. Ni costelles ni botifarra. Sort que ens han dut coques i entrepans i hem fet un mòs. Ara hi ha menys gent i m’he escapat a fer uns soberanos i una migdiadeta al lavabo.

5:00 p.m. (aclariment, aquí “p.m.” vol dir “post migdiada”: no ve tanta gent i aprofito per agafar un grapat de butlletes com si fossin de record. Una iaia ninja ha vist la taula buida i ràpidament n’hi ha posat més, amb una mirada astuta i fregant-se les mans ha dit “això va bé, això va bé...s’acaben les paperetes”. És desesperant, segur que abans de començar han ruixat el local amb un esprai euforitzant. Això o és que realment, això de la democràcia és encara més perillós del que diem nosaltres!

7:00 p.m.: avisen que fins les 6 de la tarda han “participat” 1,8 milions de catalans. Moment d’anàlisi profunda i en veu alta posant en funcionament els “arguments tècnics desmoralitzadors de nivell 4” (a partir d’aquest nivell no entenc el vocabulari): “Molt bé, no? Però clar, encara hi ha més gent que no ha anat a votar. Eh? Eh?”. Efecte zero.

8:00 p.m.: No han fet trampes! Puntualment, han deixat votar a tothom que era a dins i han tancat les actes. Jo m’he excusat dient que m’havia deixat el DNI a casa i (quin escàndol!) m’han explicat que encara tindré dues setmanes per fer-ho a les delegacions del govern. Com els bancs, no dono crèdit!

9:30 p.m.: recompte acabat! Ni tupinada ni res. Aquests tios són uns aficionats. Han fet pilonets i han comptat els vots; i s’han preocupat que quadrés! Quina colla de panolis! Però si això és molt més fàcil: agafes més o menys els que han votat, ho multipliques per 1,5 perquè surti una participació del copón; i fas que el 95% dels vots (això amb calculadora, eh?) siguin dels teus; un 2% del contrari, i la resta en blanc. I res de vots nuls, que després sembla que la gent s’equivoca. Però no... ells vinga comptar quants Si-SI, SI-No, i no hi havia. I després a sobre els “altres” els NO-NO, els No-SI, els SI i prou...un embolic.Amateurs.

 I és que això de la democràcia és massa complicat. Ja ens ho diu sempre en Nacho, que ell de democràcia hi entén molt perquè ha llegit llibres que en parlen i tot.

Per anar acabant, si’ls uls dono quatre idees que jo crec que servirien per promocionar-me al gabinet jurídico-militar:

-          Eren molts però tampoc tants. (Vale, més que nosaltres però tampoc cal exagerar).

-          Això no resol els problemes reals de la gent. (Siguin els que siguin, no els resol.)

-          La democràcia no s’exerceix votant sinó complint les lleis.

-          Cal fer més lleis que prohibeixin més coses.

-          Col·liri de les dues anteriors: Més lleis, més democràcia. És que no falla!

Jefe, ens veiem el dia 20. Que allò sí que es un dia N com un Panzer!

El topo olotense