La meva porra olotina pel 24M2015

Avui  hi ha eleccions municipals i espero que aquest post no es pugui considerar vulneració de la jornada de reflexió. En qualsevol cas i donada la difusió dels  meus escrits, aquesta vulneració no anirà més enllà del que pugui anar una conversa en veu alta en un cafè.

Fa 4 anys no vaig fer cap pronòstic però aquest any gosaré fer-lo. No serà aire científic, ni estarà basat en cap enquesta, només en les sensacions d’aquests dies de campanya i en 4 anys d’estar al govern de la ciutat i haver palpat una mica com funcionen les coses a Olot.

He fet dues porres, que es diferencien amb alguns matisos que jo en dic del cor (allò que

m’agradaria) o del nas (allò que intueixo que pot arribar a passar).

En el fons només hi una llista que té l’aspiració de governar la ciutat i que ha presentat un equip per fer-ho (aquí m’heu de perdonar la immodèstia): la llista de CiU + Reagrupament, la d’en Mia coromines, vaja.

La resta de llistes són per afiançar-se i poder passar a ser segona força del consistori (ERC), per aturar la patacada pronosticada fins i tot pels seus (PSC), o per entrar a l’ajuntament (CUP i OeC). Els feixistes de PxC han hagut de fer trampes per completar 21 noms, tot un símptoma; i el PP es refia de la fidelitat dels seus votants, “inasequibles al desaliento” que els votaran es presenti qui es presenti i malgrat que la seva lideressa catalana és la líder política pitjor valorada, i amb diferència, del país.

CiU + Reagrupament:  Actualment som 10 regidors i hi ha una sensació estesa a la ciutat que hem transformat Olot. Malgrat els dubtes i el rondineig, l’èxit brutal de la Plaça Mercat, el reconeixement de l’activitat comercial, les bones dades d’atur, la gestió econòmica, la prioritat que s’ha donat a les persones i, en general, el mèrit d’haver fet el màxim possible amb els recursos disponibles i a sobre reduint el dèficit és un missatge positiu que ha fet forat a la nostra ciutat. Amb una bona participació, podem arribar a la dotzena de regidors.

ERC: és una marca en alça nacionalment  tot i que els darrers mesos ha anat frenant per la desorientació que ha provocat l’ambiguïtat del seu líder nacional, que no fa feliços als més independentistes ni als més socialistes. A Olot, la crida a fer un govern d’esquerres aixeca el record del tripartit i causa un cert rebuig contrarestat amb la dada que a les europees varen guanyar. Poca ambició en el programa i paper discret en els debats, si es vol guanyar les eleccions.

PSC: em costa no veure’ls en caiguda lliure. La llista, que molts pensaven que no s’arribaria ni a fer, s’ha format amb els que sempre s’hi pot comptar. El cap de llista té un cert predicament a la comarca i és conegut a la ciutat però durant 4 anys ha estat rondinant i emetent missatges negatius que durant la campanya no ha pogut reconduir i l’han llastat. Tot i així, una part del seu electoral els serà fidel.

CUP: és possible que entrin. Tot i que la llista d’Olot en Comú, els ha tocat els nassos i els ha espatllat els plans. El votant de l’esquerra més social pot tenir dubtes. Han fet una campanya molt en la seva línia, amb l’arrogància verbal que els caracteritza i que els seus possibles votants compren. Els afavoreix també la coherència que han mantingut els darrers mesos en les discussions sobiranistes i el bon fer dels seus diputats.

OeC: des del meu punt de vista, un despropòsit total. El seu programa és no fer res que no sigui donar feina. Absents en els dos debats, tant al que estaven convidats com en el que no. Traurà vots a la CUP, que podria fer una tasca molt millor i més coherent. La seva vocació republicana (espanyola, naturalment) resta, en una ciutat sobiranista com la nostra. Crec que es quedaran sense representació.

PP: el que dea abans, tenen un electorat fidel. Amb sort i una participació baixa poden mantenir la representació. Amb participació elevada, ni en somnis: fa 4 anys els va venir d’un grapat de vots.

PxC: la gesticulació racista d’aquests energúmens té una certa acollida però els discursos descaradament feixistes dels 3 que parlen, entre els 4 primers de la llista creen aversió a lla majoria d’olotins.  Un partit en descomposició (afortunadament) que mentre no estigui fora de la llei tindrà el seu públic. Les trampes per fer llista, l’agressió a persones, els afers judicials, la mala imatge en general els farà mal i serà un bé per tots plegats.

En fi, que tinguem sort tots plegats. El que és segur és que tindrem una majoria independentista a l’Ajuntament i que això serà molt bo pel país i pel procés, fins que el 27 de setembre comencem a dir ben clarament que volem ser lliures.