Xiulem, xiulem que això s'acaba!

Avui em sabrà greu no haver après mai a xiular. Potser és una cosa d’aquelles que si no les aprens de petit ja pots anar fent que mai no ho podràs fer prou bé. Amics i amigues meves són capaços d’emetre xiulets poderosíssims, estridents i secs com una fuetada; o perllongats i aguts com les rodes d’un tren quan frena.

Jo, ben res. Com a màxim una tonada malgirbada i encara gràcies, amb algun so d’aire que s’escapa que no contribueix a que es pugui reconèixer allò que provo de xiular.

Sembla que hauria de ser força senzill: crear amb llavis, dents, llengua i dits un canal per on expulsar aire amb força i continuïtat. El que deia: un joc de nens.

www.pixshark.com

Alguns xiuladors es posen els dits a la boca unint índex i polze en una mena de cercle, que intueixo no pot ser completament tancat; altres fan servir l’índex i el mig , rectes; uns tercers, menys freqüents fan servir els índex i mig de les dues mans al mateix temps. En els tres casos, es sol emetre un xiulet sec i potent, com un avís o una crida.

Altres xiuladors no es posen els dits a la boca, com ara els que espremen el llavi inferior amb el polze i índex per crear un plec que serà per on es canalitzarà l’aire. El xiulet emès amb aquesta tècnica sol ser menys estrident i menys agut que els anteriors.

Finalment, tampoc voldria fer un tractat sobre el xiulet, hi ha els grans experts: els que no necessiten dits i s’espavilen amb ells llavis, dents i llengua en una ganyota estranya que afegeix un extra visual al xiulet potent i perllongat que emeten.

En fi, avui a la Final de la Copa del Rei es podran veure totes aquestes i altres tècniques quan soni l’himne espanyol. Com que hi ha l’amenaça de multar als que xiulen, imagino que aniran gravant a tothom i tindrem la oportunitat d’augmentar el catàleg de tècniques.

També es diu que si hi ha xiulets, multaran els clubs. Espero que tinguin la sanció aprovisionada en els seus pressupostos. Perquè, de xiular es xiularà. Fins i tot jo, encara que  hauré de recórrer al xiulet “de compra”.

No repetiré aquí els meus motius per xiular l’himne espanyol ja ho vaig fer en una de les primeres entrades d’aquest bloc (  http://el-led-vermell.blogspot.com/2009/05/xiuladissa-i-escridassada.html  ) només dir que espero que ben aviat no ens calgui.

De passada i , com a mostra de bona voluntat envers els organitzadors, els suggeriria de fer la propera edició en l’únic lloc del món on el xiulet s’està impulsant perquè la UNESCO el declari “Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat”: La Gomera. Allà, el xiulet gomerenc, era principalment utilitzat pels pastors guanches de l’illa per comunicar-se  per aquells estimberris. Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xiulet_gomerenc)

Cert que potser no és gaire fàcil d’arribar a La Gomera i un cop allà costarà de trobar instal·lacions prou grans per encabir a tots els espectadors perquè el club més important de l’illa, la Unión Deportiva Gomera, té un estadi on només hi caben 1500 espectadors. Però donat que es tracta del que es tracta, serà encara més senzill de controlar qui xiula gomerenc i qui xiula l’himne.