Advocats i èpica.

Des que l'estratègia perquè el 9N esdevingués inapel·lable es basava en les dates de publicació respectives del DOG i el BOE, no em trec el pensament que a la politica li sobren advocats (sobretot els de l'Estado) i li falta èpica. Naturalment se'm pot  retreure que el Dret és absolutament necessari i indestriable de la política. Absolutament d'acord en què el Dret, la Justícia i les garanties que ofereixen són imprescindibles. Però, pel que fa als advocats no ho tinc tan clar.
I així va anar el 9N. Un èxit que hauria pogut ser definitiu però que un recurs de l'advocacia de l'Estado va mig tirar pel pedregar.
Ara, els diaris comencen a especular amb la possibilitat que el president Rajoy convoqui eleccions general el mateix dia que el President Mas ja fa mesos que ha anunciat que els catalans elegirem, en eleccions plebiscitàries, el Parlament que anant bé proclamarà la independència de Catalunya.
De fet, res de nou perquè algun d'aquests advocats que tanta nosa em fan ja havia avisat que la manera més senzilla que tenia Rajoy d'impedir les eleccions a Catalunya era tan simple com convocar unes eleccions generals per la mateixa data.
Jo no sé si això seria un impediment real (o legal, que per ells és el mateix) o simplent aniria contra el costum i el bo gust de no fer coincidir les "autonòmiques" catalanes amb les generals. O potser és una mostra més de la constant fascinació que tot el que es belluga a l'Espanya té sobre els catalanets, presoners encara de l'inconfesable dependència emocional de la política espanyola.
Savis estrategues diuen que aquesta coincidència en la data de les eleccions seria fatal per al nostre objectiu però jo tinc dubtes, sincerament. Res millor que tenir l'adversari distret mirant de guanyar la majoria al Parlamento i Senado, amb els dos grans partits espanyols provant de barrar el pas a les noves forces que els treuen la llengua descaradament, mentre nosaltres apostem fort pel futur en llibertat.
Si les dues eleccions coincideixen, on centrarà els seus esforços el líder emergent Alberto
Rivera? Voldrà esdevenir clau a la politica espanyola o es sacrificarà per impedir la secessió catalana?
A què estarà més atent el PSC-PSOE? A aterrar amb la màxima suavitat possible en la seva caiguda lliure a Catalunya? O a provar d'arrabassar el poder al PP mentre manté allunyats als nois i noies de Podemos.
I aquests? Resistiran la temptació de ser decisius i incisius en la politica espanyola o s'estimaran més continuar amb el paper lerrouxista a Catalunya?
I els nostres? Vull dir els partits catalans? Bé, vull dir CDC i ERC perquè UDC ja no comptarà i la CUP ni es deu plantejar d'anar a les eleccions espanyoles, en un constant i lloable exercici de coherència.
Seran capaços de renunciar a tenir un peu a Madrid i centrar-se només en ser generosos i patriotes per assolir la majoria? O sortiran els advocats i estrategues dient que allà ens caldran negociadors? ens distraurem com l'adversari o ens centrarem ben enfocats com un làser, amb tota l'energia en un sol punt i objectiu?
És tan vital la basa que juguem, tenim tants pocs trumfos i sobretot, tenim només una única oportunitat, que no puc pensar altra cosa que no sigui que sabrem jugar la partida definitiva i que serem prou intel·li gents i hàbils per inclinar la balança al nostre favor.
Per mi, i cap problema si algú em titlla de frívol o caparrut, cal anar a la nostra peti qui peti, sense fixar-nos en què fan o diuen els dels governs espanyols i, per sobre de tot, sense fer ni cas de les estratègies que puguin marcar els advocats posats a polítics.
O és que, disposats a trencar la legalitat vigent i a crear-ne una de pròpia, ens tremolaran les cames per un recurs? O per una coincidència de dates?
Només depenem de nosaltres mateixos. Si de veritat ho volem, ho aconseguirem. Ho tenim a tocar. Que no ens facin badar i que s'entretinguin ells, que això ens va a favor.

Una mica d'èpica, sisplau!