La por a la independència

Falta poc més d'un mes per les darreres eleccions autonòmiques a Catalunya i encara no ha arribat allò que els estrategues anunciaven: la gran oferta que havia de venir de Madrid per oblidar-nos de la independència i que no podriem ni sabriem rebutjar.

Ben res. Fins i tot el president Rajoy ha descartat fer una reforma constitucional perquè ja no ens interessa. Ja no ens alimenten molles, que deia el poeta. Estem un pas enllà, estem a molt poc de recuperar la dignitat com a poble i la responsabilitat enorme de fer un país nou i millor.

Davant del nostre projecte, no hi ha proposta alternativa, ningú no preveu canviar el paper reservat a Catalunya dins de l'estat espanyol. Els unionistes ens ensenyen el llibre sagrat de la Constitució i proclamen que allà no diu que puguem independitzar-nos; els autonomistes diuen que ben mirat, amb poc que ens donessin ja aniriem una mica millor i que mentre ens puguem queixar, senyal que anem bé (sobretot ells). Els que ho havien de canviar tot, segueixen el discurs de sempre, enredant la troca, sense definir-se i mirant cap a Espanya esperant que passi un miracle (?) i que tot canviï (especialment per a ells).

En comú, tenen el discurs de la por. Quants de mals ens esperen si seguim per aquí. Les plagues d'Egipte seran una broma, comparat amb el que ens espera si tenim la gosadia de votar qualsevol de les dues candidatures independentistes. El mal és que fa tants anys que ho sentim que ja ens sabem les respostes de memòria. Si almenys haguessin inventat una amenaça nova...però no, el de sempre: els més tronats amenacen amb tancs; els que volen ser seriosos, amb la sortida d'Europa, de l'euro i fins i tot del sistema solar; els malèfics, amb les pensions; els patètics, amb la lliga de futbol; els miserables, amb el canvi de cognoms i el trencament de famílies; els intel·lectuals, amb el provincianisme que ens invadiria; els esquerranosos espanyolistes, amb la manca de polítiques socials...

I tots, esperen que davant d'aquests arguments reaccionem com llebres enlluernades, ens paral·litzem i ens deixem atropellar per un tren anomenat govern espanyol, que ells no pensen deixar-se perdre. Però ens fan tanta por com els espantalls del Tren de la Bruixa. Fas un revolt i t'escabellen dient que
la independència és un pas enrere (bruixa Iceta); entres al túnel i et refreguen que amb una disposició especial per Catalunya a la Constitució ja en fem prou (bruixa Duran); surts del túnel i t'acaben d'esperrucar amb que la sobirania real no és la independència (aquelarre de Podemos) i així anar fent a cada volta...

Són ells els que tenen por. Els partits espanyols, tenen la por de quedar-se sense els recursos que els dóna l'espoli a Catalunya perquè això els obligaria a repensar Espanya i a fer reformes de veritat; els autonomistes, tenen la por del "full en blanc" que suposa la independència i pateixen pel paper que hi podran tenir, sabedors que Roma no paga traïdors; els esquerranosos espanyolistes, tenen por de quedar fora de joc i no ser el referent en la vertadera revolució: la nostra, la dels ciutadans que cada 11 de setembre des de fa un anys omplim el nostre país amb el mateix clam: Independència!

Són ells, els que propaguen les pors atàviques, els que inventen rondalles i llegendes urbanes, els que menteixen sense vergonya per provar de frenar el que no té aturador.

La nostra feina, informar als que dubtin i no badar, fixar la mirada, el cor i el cap en l'objectiu i fer tot el que sigui possible (i una mica més, si pot ser) per guanyar el 27S.

Perquè al contrari del que prediquen els unionistes, no sempre val més boig conegut que savi per conèixer; i avui, amb les llistes de Junts pel Si i la CUP més aviat tenim savis coneguts a qui votar.