Aquests dies tan estranys, i per
molta gent també tan dolorosos, que estem vivint estan posant a prova les bases
de la nostra societat i alguns dels paradigmes sobre els que fins avui ha estat
assentada. Tant de bo després del període de confinament en vingui un de
reflexió i un altre de consolidació i transformació que ens faci a tots plegats
una mica millors.
Recentment he llegit “Com acaba
la democràcia” on l’autor, David Runciman, reflexiona com cada vegada més allò
que s’oposa a la democràcia no són tiranies sanguinàries sinó règims
autoritaris que justifiquen el menor grau de llibertat per poder arribar a
quotes més elevades de desenvolupament social i econòmic. Un dels exemples que
l’autor cita com a argument que fan servir els defensors dels sistemes
autoritaris és la seva suposada major eficiència en els casos de controls de
catàstrofes.
Amb la crisi de la COVID-19, hem
tingut l’exemple de com moltes persones han estat lloant el sistema xinès de
confinament, basat en el control absolut dels moviments dels ciutadans i amb
una vigilància policial extrema. Al final, el que ha fet el govern xinès es utilitzar
tots els dispositius de control de la seva ciutadania que des de fa anys està
fent servir amb finalitats polítiques i que continuaran vigents i
incrementant-se quan la pandèmia actual sigui només un record desdibuixat.
The New Yorker |
Altres líders autoritaris
aprofiten la situació pandèmica per refermar-se en el poder com ha fet Víctor
Orbán a Hongria, que amb l’excusa de la lluita contra la COVID-19 ha aconseguit
que el Parlament hongarès li atorgui una extensió de poders que el
converteixen, de facto, en un dictador,
amb el silenci còmplice de la Unió Europea que sempre és incapaç d’estar a l’alçada
en els moments és importants. Orbán no ha perdut el temps i ha fe aprovar lleis
restrictives de les llibertats d’expressió i d’opinió.
Però aquest no és l’únic exemple,
Vladímir Putin està demanant de poder romandre a la presidència fins l’any 2036
i, aprofita la situació per prohibir concentracions i manifestacions preveient
que la ciutadania russa no acollirà amb alegria una pròrroga de poder que no ha
estat aprovada democràticament.
El mon està ple d’exemples, a
tots els continents, on la pandèmia serveix d’excusa per a fer retrocedir la
democràcia. La temptació és massa forta per aquells que exerceixen el poder
pensant que és seu i no del poble.
Una societat democràtica hauria
de ser capaç de trobar una manera pròpia d’actuar contra la pandèmia basant-se
no en la repressió sinó en la solidaritat col·lectiva, que va des de quedar-se
a casa si no és absolutament essencial el sortir-ne, com en la multitud de
persones i empreses que dediquen hores, temps i diners a pal·liar el dèficit de
material sanitari. I, principalment, en la confiança mútua entre govern i
ciutadania.
El que esperaríem de qualsevol
govern és que actués de forma meditada, consensuada amb experts i prioritzant
el conjunt de la societat; buscant la major eficàcia dels recursos disponibles
i analitzant amb cura l’evolució dels esdeveniments per ser capaços de prendre
la millor decisió possible en el moment adequat. En canvi, hem vist com fins a
decretar l’ordre de tancament de totes les empreses no essencials, la resposta
espanyola a la pandèmia ha anat en la línia de “més estat”, centralitzant les
decisions i competències i fent gal·la d’una supèrbia que les dades han anat
posant de relleu cada dia.
Perquè saben per qui sí que cada
dia és dilluns? Pels milers de professionals de la sanitat que treballen en
torns de 12 hores, amb precarietat de material i instal·lacions per aconseguir
salvar les vides que la COVID-19 vol arrabassar. Per ells sí que cada dia és
dilluns, i un dilluns molt dur i llarg de passar. I quan tornem a la normalitat,
tots ells retornaran també a la realitat de la seva feina exigent i carregada
de responsabilitat per un sou molt per sota de la mitjana europea.
I mentre, els militars de la UME
podran tornar a passejar les seves medalles per les casernes, tot explicant les
batalletes que no han guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!