Cada dia és diluns. Extended version.

Aquests dies tan estranys i dolorosos que estem vivint posen a prova les bases de la nostra societat. Avui, em centraré en la democràcia i les llibertats, que han experimentat un retrocés general arreu del mon degut a una crisi que s’insisteix a definir com a sanitària però amb repercussions que van molt més enllà.

Hem sentit lloances al sistema xinès de confinament, basat els mateixos sistemes de control que des de fa anys el govern xinès està fent servir amb finalitats polítiques i que continuaran vigents i incrementant-se quan la pandèmia actual sigui només un record desdibuixat. Els presidents d’Hongria i Rússia han aprofitat la situació per maniobrar per aconseguir més poder i amb l’excusa de la pandèmia han limitat les llibertats d’expressió, opinió i els drets de reunió i manifestació.

El Regne Unit ha ajornat un any les eleccions municipals i França també n’ha ajornat indefinidament la segona volta. Euskadi i Galícia han fet el mateix amb les seves convocatòries autonòmiques. Cap d’aquests governs ha fet una proposta per modificar el sistema de votació i adaptar-lo a futures crisis o, simplement, a l’estat de la tecnologia actual i al segle XXI.

La democràcia pot esperar, no és essencial, i en moments de crisi, és un preu que molta gent està disposada a pagar. Segons un estudi de la UB publicat pel diari Ara, més de la meitat dels espanyols creuen que és raonable renunciar-hi si això permet sortir de la crisi. Però la pregunta és si realment cal retrocedir en drets i llibertats per superar una pandèmia.

Una societat democràtica avançada hauria de ser capaç de trobar una manera pròpia d’actuar contra la pandèmia basant-se en la solidaritat col·lectiva, que va des del confinament fins a la recerca de recursos alternatius per pal·liar el dèficit de material sanitari. I, principalment, en la confiança mútua entre govern i ciutadania.

www.elcritic.cat

La confiança, en el nostre cas, ha fallat de forma clamorosa. La coordinació entre els governs català i espanyol ha estat nul·la en un moment en que això era d’importància vital. S’ha trobat a faltar l’existència d’un pla de contingència; en canvi, la improvisació i les sortides endavant han estat constants, i magnificades per la buidor dels discursos d’aquells que ens havien d’oferir raons per a la confiança.

Esperaríem de qualsevol govern que actués de forma consensuada amb experts, prioritzant el conjunt de la societat; buscant la major eficàcia dels recursos disponibles i analitzant  l’evolució dels esdeveniments per ser capaços de prendre la millor decisió possible en el moment adequat. La resposta espanyola a la pandèmia estat centralitzar les decisions i competències, i exhibint recursos i institucions (exèrcit i monarquia) que han fet palès que no són altra cosa que una caricatura de l’eficiència, amb una contribució nul·la a la superació de la crisi.

Perquè saben per qui sí que cada dia és dilluns? Pels milers de professionals de la sanitat que treballen en torns de 12 hores, amb precarietat de material i instal·lacions per aconseguir salvar vides. Per ells sí que cada dia és un dilluns molt dur i llarg de passar. I quan tornem a la normalitat, tots ells retornaran també a la realitat de la seva feina, exigent i carregada de responsabilitat, per un sou molt per sota de la mitjana europea.

I aleshores, els militars de la UME podran tornar a passejar les seves medalles per les casernes, tot explicant les batalletes que no han guanyat.

Article publicat el 15 d’Abril de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, versió confinament #LaComarcaACasa També disponible a www.lacomarca.cat