Algunes coses de l’acord de finançament que no entenc.-

ERC deia 3800 milions i l’ha encertat de ple. Fa l’efecte de jugada de pòquer del govern espanyol: massa punteria.
Les declaracions de Saura: “hem dit continuament que no, fins que hem dit que si”. Que un semiòleg em doni un cop de ma.
El poc sentit d’estat dels partits catalans. ERC té tantes ganes de semblar un “partit de govern” que s’oblida que govern en tenen fins i tot els municipis més petits. I un partit independentista hauria de voler governar un Estat, la sobriania del qual comença per la independència econòmica i la gestió dels seus recursos. L’acord de finançament perllonga encara més el model real: la dependència d’Espanya. Seguim espoliats, només que ara ens han apujat la setmanada.
Com poden 4 membres de l’executiva d’ERC abstenir-se en el posicionament sobre el finançament. Entenc que n’hi hagi que estiguin a favor i altres en contra però...que tant se’ls en cardi?
CiU i l’inefable Mas...realment no veuen que fan una rebequeria qüestionant la legalitat per les dates? Un cop més el sentit d’Estat: els preocupa que si guanyen les properes autonòmiques “tindran les mans lligades”. Ummmm...amb el que els agrada això. Ara ja només demanaran que els embenin els ulls.
El silenci post-anunci del govern espanyol. fa la sensació del dolent de les pel·lícules dolentes quan han enredat la joveneta ingènua. Ens tornaran a cardar.
Les matemàtiques de tot plegat. Com pot cada membre d’una sèrie estar per sobre de la mitja de la sèrie? Ni el teorema de Fermat.
I per acabar flipant: el rebuig del PPC perquè el sistema “no soluciona el dèficit fiscal de Catalunya”.
Ai senyor....