Com podria anar el 25 N.

Com molts altres cops, començo amb una confessió que espero que els pocs lectors d'aquest bloc no em tinguin en compte: m'encanten les campanyes electorals. No diré que m'apassionin perquè tampoc no els dedico tot el temps del món, ni totes les meves energies i temps. Però sí que m'interessen moltíssim i llegeixo amb cert punt d'avidesa les cròniques sobre mítings, declaracions i contra-declaracions, etc.

De totes maneres, ni amb això em puc deslliurar del meu punt de sornegueria habitual, que reconec que pot fer una mica de ràbia però que no penso esmenar mentre tingui el cap clar.

Dit això, i com que les enquestes electorals van a ritme més lent del que voldria, he fet la meva pròpia prospecció electoral. Vaja, que amb un programet d'aquests que calculen el numero de diputats en base al numero de vots fent servir la Llei d'Hondt he aplicat el que em diu el meu nas.

Però passem als supòsits que he fet servir:

- participació:  70%. El plantejament plebiscitari de les eleccions com un primer pas cap a la independència de Catalunya, assegura una participació alta, que seria la més alta de la història en unes autonòmiques catalanes. Em sembla un percentatge plausible, tot i que és absolutament clau en els resultats.

- PSC: castanya assegurada. Les lluites i contradiccions internes transcendeixen impúdicament i són la riota a les xarxes socials. A més hi ha els resultats de Galícia i Euskadi on varen perdre un 45 i un 30% de vots respectivament. Estan en davallada vertiginosa i els votants ho ensumen: identificats com a perdedors. Tot i així,  la gran incògnita a Catalunya és saber què faran els votants socialistes catalanistes (plegar-se al partit, abstenir-se o votar altres opcions), que s’han quedat orfes de missatge. Els auguro una baixada del 30% dels vots de mitja, menys a Barcelona on els en trec només un 20%.

-PP: mantindran el% de vots perquè els seus votants són fidels però en moments claus com aquest pot haver-hi votants que fugin cap a posicions més gonzo, com la de Ciudadanos. Un 85% de la seva projecció de vot proporcional als resultats del 2010. La pèssima gestió estatal de la situació econòmica i l’estil polític basat en repetir mentides, hauria de limitar el creixement.

- ICV: en la línia: els votants més fidels del món, per increïble que sembli. Poden heretar vots de votants socialistes desencisats. El discurs anti-retallades, que serà menor en aquestes eleccions, té el seu públic fidel i de les opcions que l’exhibeixen són els que ho fan de forma més eficient.

-ERC:  un bon creixement però amb tot l'esforç que ha fet Junqueras i el seu equip per millorar la imatge del partit i donar-li un aspecte fresc i modern, troben un adversari fort en la nova i inèdita CiU independentista però, sobretot, un Mas líder que s'està treballant la opinió internacional i que aposta per una confrontació tranquil·la i ferma amb el govern espanyol. Recollirà molt vot independentista dispers i abstencionista del 2010 a més de molts nous votants i dels que no s’acaben de refiar que Artur Mas no cedeixi. Si fan una campanya patriòtica pot quedar curta la meva predicció: Creixement del 50 %, projectat amb l'increment de cens i de participació.

- Ciudadanos: Per ràbia que facin, són l'exponent de l'unionisme gonzo i cetnik que si el to de la campanya del PP va enfocada cap a l’enfrontament social, trobarà en ells una expressió radical. Tenen la virtut d'ajuntar unionistes de dretes i d'esquerres. Un creixement del 20 %.

- SI. Complicat per mi ser objectiu. Crec que sense l'efecte Laporta perdran el 50% del vots del 2010. Això els deixa fora del Parlament. Les seves actuacions no han transcendit més enllà de l'inframon independentista esporàdicament i quan ho han fet, han generat cert rebuig pel to i les maneres. Les enquestes prèvies els deixen fora del Parlament i això farà que els independentistes que no es refiïn de CiU aniran sobre segur i votaran ERC.

- CUP. Han escollit la pitjor convocatòria per presentar-se. Amb cert reconeixement a nivell local no són coneguts nacionalment. No són Bildu, ni Syriza, ni el partit de Beiràs. Els dono la meitat de vots que SI.

- Altres: la introducció dels avals per presentar candidatures fa que hi hagi menys formacions alternatives. Les estimo en un 4% del total.

- CiU: la deixo pel final. S'emporta la resta de vots. Ha girat la truita política de manera tan imprevista i, deixeu-m'ho dir, intel·ligent que ha descol·locat a tothom. Juga fort les seves cartes i (diu que) està decidida a no fer marxa enrere. Malgrat ells mateixos, malgrat el que diguin els seus contrincants menys seriosos. Malgré touts nous, el President Mas aconsegueix adhesions a Catalunya amb el mateix fervor que ho feia Pujol fa 25 anys. Diguem el que diguem, en el fons majoritàriament ens el creiem i subscrivim els seus discursos més institucionals. No improvisa i sembla tenir un pla ben dissenyat per dur Catalunya a la independència, nomes així s'explica el ressò internacional que el procés està tenint. Punts en contra: Duran i Lleidaque cada cop que parla dóna ales als rivals. Una lleu indisposició que no el permetés de fer mítings  seria l'ideal per CiU. L’altre punt en contra és la seva història amb la famosa “puta i Ramoneta” i el “peix al cove”. Si fan un discurs net i clar, simplement arrasarà.

Les declaracions dels dirigents espanyols juguen a favor seu perquè és a Mas a qui identifiquen com a adversari de l’unionisme. Sap greu, però a ningú més li donen aquest paper.

Amb tot això, a mi em surten aquests resultats. Que poden agradar o no i apropar-se més o menys als que seran de veritat. Però el 25 de novembre, cap allà les 10 de la nit, aquella "llarga nit electoral" que és més curta que mai ho podrem comprovar. 

I, si més no, he passat un parell de vespres ben entretingut.