Els empresaris garrotxins no tenen por de la independència.

Aquest dissabte, dia de reflexió de les probablement darreres eleccions autonòmiques catalanes de la Història, una colla d'empresaris i directius garrotxins ens hem reunit amb Raymond Zhong, articulista amb base a Europa del Wall Street Journal.

La trobada ha estat organitzada pel cercle d'empresaris Euram, aprofitant les relacions d'Edward Hughes que recentment va fer una conferència a la nostra ciutat.

Si algú pensava que en terra carlina, els empresaris estarien esporuguits davant el procés secessionista que probablement comenci d'aquí unes hores i que hi serien reticents, l'hauria fotut al pal. Els nostres empresaris i directius han après a viure al marge d'Espanya. Sigui per una visió diàfana o sigui per necessitat, tots tenen clar que el seu mercat és el món, que la seva referència política i legal és la UE i que la seva pertinença nacional i emocional és Catalunya.

Davant d'un interlocutor molt atent, la resposta a la pregunta sobre els avantatges o inconvenients de pertànyer a Espanya ha estat contundent: la marca Espanya perjudica perquè dificulta l'accés al finançament internacional, perquè és sinònim de manca de credibilitat i seriositat i perquè perjudica definitivament la valoració que internacionalment es fa del risc-país.

La llista de greuges ha estat llarga i hi hagut un cert consens en detectar una actitud hostil, en els darrers mesos, de funcionaris que posen traves a l'exportació mitjançant una aplicació arbitrària de lleis i reglaments.

Els assistents han fet seves les declaracions del president del grup Grífols denunciant les demencials i erràtiques polítiques d'inversions dels governs espanyols, independentment del seu color polític, l'absoluta manca de respecte als principis democràtics i la inexistent visió estratègica de futur.

Tant Zhong com Hughes han trobat sorprenent que el govern espanyol no fos capaç d'acceptar que els catalans poguéssim votar sobre el nostre futur i decidir de forma democràtica si volem ser independents o no. El contrast amb la relació d'Escòcia amb el Regne Unit s'ha fet dolorosament evident tot i que segons Zhong, el resultat del referèndum escocès serà contrari a la independència, revelació que no ha desanimat a la concurrència que ha respost amb un "així serem els primers".

No ens hem escapat de la pregunta tòpica "ens coneixen als catalans" i la resposta ha estat lacònicament aclaridora: ara si, però fa pocs mesos no. De la mateixa forma, Zhong i  Hughes han coincidit en afirmar que ningú a Europa creu en l'existència a Catalunya d'una minoria ètnica espanyola discriminada sinó simplement en diferències culturals.

Preguntat Zhong sobre què podria passar a la UE si Catalunya s'independitza, ha dit que el més important des del punt de vista financer de la UE és evitar que hi hagi "un desastre" i que per això la UE serà flexible quan es trobi davant dels fets, de la mateixa manera que ho ha estat en els rescats financers o davant de la situació grega, dues situacions que contravenien regulacions europees.

Una perspectiva esperançadora pel futur de la nostra nació: empresaris que han après a viure sense Espanya o amb un govern espanyol a la contra i que veuen el futur de la independència de Catalunya com una oportunitat única per bastir una societat eficient. Fins i tot en el cas improbable que Catalunya quedés fora de la UE