Preneu-vos-ho com vulgueu. Jo ho faig com una declaració de principis.
El 2009 i 2010 vaig treballar ajudant a allò que en dèiem "les consultes". No us podeu imaginar com en va ser d'emocionant per mi. Malgrat tot. Sideralment emocionant. Prop de lisèrgicament emocionant.
El 2010 jo volia guanyar les eleccions autonòmiques amb Reagrupament, tenir majoria absoluta (68 diputats) i proclamar la independència.
No en vàrem treure cap. Ni un. No us podeu imaginar com vaig patir. No; no podeu.
Però no em vaig desanimar i el 2011 vaig decidir que valia la pena seguir treballant. Aquest cop des de l'Ajuntament. Amb CiU. Vàrem guanyar. I penso que s'ha notat i que es nota.
El 2012 vaig ser a Barcelona l'11 de setembre. No ens podiem ni moure, Quina mà de gent. I pensava que la solució, la sortida a aquella energia, era la DUI.
L'onze de setembre del 2013 vaig anar amb una alegria immensa a la Via Catalana. I vaig tornar cansat però content amb el penúltim bus. I pensava que calia la DUI per donar sortida a aquella il·lusió increïble.
L'onze de setembre del 2014 he anat a la V. I pensava que sí, que volia votar el 9N però que el camí era la DUI perquè era el que volien els meus compatriotes.
Avui, continuo pensant que la DUI és el que cal. No estic content de pensar que tinc raó. Em deixo alliçonar.
No tinc ni un microgram de frustració pel gir que ha fet el President respecte la consulta. Ni tan sols pel matí de dissabte participant en la Gigaenquesta.
Zero.
.JPG)
El 9N votaré doble SI. M'és igual el valor que els diaris i les ràdios hi donin. Se me'n fot si les urnes són de cartró o de cristall d'Swarosvki; si hi ha cens o ho fem com el 2009; si votem als llocs de sempre o només als edificis de la Generalitat.
Jo seré feliç perquè sé que és important. Per mi serà un moment clau de la meva vida. El darrer pas abans de votar en les plebiscitàries que donaran la llibertat al meu país; el darrer gest abans de posar la pedra per construir un país nou.
No frivolitzem la llibertat nacional.
Si el 9N som milions votant, demostrarem que no ens arronsem i que estem preparats per fer el pas definitiu.
Jo hi seré.
Entrades
Jo també hi seré. I sense cap mena de dubte. I encara diria més, tant si les urnes són de veritat com si són de la "senyorita Pepis"!
ResponEliminaJo també hi seré i sense cap dubte, tampoc. M'agrada el teu article i el teu plantejament. Després de riure alb el teu talp, em trec el barret, per com ho expliques-.
ResponEliminaEncara que aquest 9N no sigui l'opció que voldríem, és la que tenim i l'hem d'aprofitar...
És molt important que hi siguem i que demanem a tohom que hi siguin. Tenim una oportunitat d'or i no la podem deixar passar perquè tardarem molt a tenir-ne una altra. Les nostres vides no seran iguals després del 9N. Som-hi!
ResponElimina