La Consti i el jutge Vidal

Portem tants anys sentint la lletania sobre la Constitució Espanyola i els seus poders gairebé divins que només de pensar que la Catalunya independent tindrà una Constitució pròpia, els independentistes sentíem una mena de pessigolleig maliciós a l’entrecuix nacional.

La constitució catalana, allò si que seria una constitució. Un model per tothom: progressista, moderna, radicalment democràtica, que garantiria els drets de tots a canvi de posar molts pocs dures, que contemplaria totes les possibilitats hagudes i per haver; una constitució humanista que posaria les llibertats i els drets de l’individu per sobre dels del poder estatal, que per molt català que sigui, segur que no ens podrem refiar.

La constitució catalana la tenim idealitzada; però com molts ideals, quan ens la comencem a mirar

ara.cat

de prop comencem a veure-hi algunes esquerdes. Tindrem exèrcit o alguna mena de forces armades? Quin serà el model energètic? I què dirà dels transgènics? Etc...cada col·lectu voldria, ben legítimament, veure-hi reflectits els seus interessos. Però si hi ha els contraris, sembla motiu suficient com per esquinçar les cartes i posar els morros de  “així jo no jugo”.  

Jo espero que la constitució serveixi per alguna cosa més que per tirar-nos-la pel cap o per adorar-la i consagrar-la segons com bufi el vent de la política. Ja ho anirem veient.

De moment, el jutge Vidal va tenir unes  bones tardes d’entreteniment fent-ne un esborrany a hores lliures i unes altres tantes tardes entretingudes parlant-ne arreu. Tant se’n va parlar i tan idealitzada la teníem que quan la vàrem poder llegir, a alguns el pessigolleig se’ns va transformar en una lleugera coïssor que es podria traduir en un “tampoc n’hi havia per tant”.

Ara això si, al pobre home li han caigut 3 anys de suspensió. Però clar, imagineu-vos que treballeu en una empresa (Espanya) i que quan sortiu de a feina i per vacances us n’aneu a treballar en una start-up (Estat català) que us fotrà el 20% dels ingressos. Trobaríeu forassenyat que us fessin fora?

Un altre senyal que Espanya ja ens veu fora.

Pel que fa a la constitució catalana, a mi m’agradava més la de Reagrupament del 2010. Però benvinguts tots els esborranys que serveixin pel que han de servir els esborranys: per tenir mig camí fet fins la versió definitiva.