Avui, tots els independentistes ens hem posat d’acord en la celebració d’un
referèndum sobre la independència de Catalunya dins d’aquest any 2017. Tot i
que si fem una mica de memòria, aquest referèndum previ a la declaració de la
independència no estava contemplat en el programa de la coalició Junts pel Si
que va guanyar les eleccions del 27 de setembre de 2015, ni tampoc en el Llibre
Blanc del Consell Assessor per a la
Transició Nacional.
Sigui com sigui, la versió actual del Full de Ruta cap a la recuperació de
la independència de Catalunya passa per dues etapes: un referèndum perquè els
catalans decidim si volem que Catalunya esdevingui un estat independent, i
posteriorment unes eleccions constituents per formar el nou
Del primer pas, del referèndum, se n’ha parlat i se’n parla prou com perquè
ja sigui difícil afegir-hi gaires idees noves.
En canvi, inversemblantment, no em consta que gaire ningú hagi posat el
focus en les eleccions constituents posteriors al referèndum. Però detecto una
excessiva pressa per fer aquestes eleccions constituents perquè segons la
proposta de resolució número 6 que varen presentar conjuntament els grups
parlamentaris de JxSi i la CUP el 5 d’octubre de 2016, i que es va aprovar en
el Debat sobre la Orientació Política del Govern del dia 6 d’octubre de 2016, les
eleccions constituents haurien de celebrar-se en un termini de 6 mesos després
de celebrat el referèndum Tanta pressa,
que la meva por és que puguin arribar a ser una segona volta del referèndum per
la independència.
El Parlament de Catalunya té avui una majoria independentista que és exigua
i que només és suficient després de negociacions, més tenses que no intenses, entre
JxSi i la CUP. Negociacions que posen a prova la fortalesa de la coalició
governant i també dels votants independentistes que no entenen algunes
posicions. La resta del Parlament es divideix entre els inequívocs unionistes
de Ciudadanos i PP, els més que probables unionistes del PSC i els indefinits,
i indefinibles, parlamentaris de CSQP.
Després del referèndum, aquest serà el Parlament que continuarà havent-hi
excepte que alguna de les forces decideixi apostar fort i abandonar-lo per
deslegitimar el resultat i tensar la situació, com una extensió del que ja
varen fer els grups del PP i C’s de no votar la resolució número 6 abans
esmentada en el DOPG. Amb aquest panorama, tot i les ganes de JxSi d’anar a unes eleccions en
un termini relativament breu (deslliurar-se de minories parlamentàries
incòmodes, donar per acabat una coalició també incòmoda...), convocar eleccions
sense tenir consolidat el nou estat podria suposar un risc considerable.
Al contrari que en el referèndum, els partits unionistes sí que tindrien
forts incentius per participar en unes eleccions i intentar revertir la secessió
definitiva de Catalunya. No es podria
impedir que hi participessin, perquè fins i tot el CATN en el seu Llibre Blanc
per a la Transició Nacional explicita que les eleccions constituents haurien de
fer-se amb les mateixes normes electorals existents fins el moment. En aquestes
condicions i amb el context d’una Catalunya immersa en el conflicte amb Espanya
i amb uns partits unionistes probablement enfollits, hi hauria el risc de perdre en unes eleccions legislatives allò
guanyat en el referèndum. Per evitar-ho, caldria blindar el resultat i per això
caldria no només una majoria al Parlament sinó un consens que anés més enllà
dels 72 diputats de JxSi i la CUP. Caldria doncs que entre el referèndum i les
eleccions constituents passés un temps prou llarg per fer que el procés fos
irreversible, la qual cosa implica posar en marxa el nou estat català, aconseguir
un cert grau de reconeixement internacional i l’inici de negociacions amb
l’Estat espanyol. Cal donar temps perquè el nou statu quo s’assenti, i això no s’aconsegueix amb 6 mesos.
Segurament caldria exhaurir la legislatura i ajornar fins el 2019 les
eleccions. Amb un espai de 2 anys seria molt més possible que la societat
catalana país el resultat del referèndum i que fos molt més possible garantir
que qualsevol majoria, dins de les possibles, no aturés o revertís la
independència de Catalunya.
En aquest espai de temps es podria iniciar tot el procés de redacció de la
Constitució tant des de la participació popular com des d’una comissió
parlamentària. És en aquesta tasca de redacció constitucional on es podria
obtenir el consens necessari per blindar el resultat del referèndum,
aconseguint la cooperació dels diputats de CSQP i, vés a saber, si també dels
del PSC, si es convencen, finalment, que les oportunitats socials que ofereix
la república catalana són prou àmplies perquè valgui la pena formar part dels
que ajudin a crear-la.
Entrades
