El líder messiànic

El líder messiànic es lleva de bon matí amb una nova idea per salvar el món. Ha estat un flaix, un llamp creatiu: de cop i volta tots els dubtes s’han esvaït i el nou concepte ha penetrat en la seva ment talment una katana en un llom de tonyina vermella. L’ona expansiva s’ha endut per davant tots els arguments i dades que la resta feien servir per mirar de col·laborar en el projecte i, un cop més, el gran líder s’adona perplex de com n’està de sol i de que poc útil que és treballar en equip. És tan cansat haver d’escoltar les aportacions sempre tan irrellevants de la resta. Sort n’hi ha d’ell.
Un cop arriba al cercle, convoca els acòlits; cal que deixin tot el que estiguin fent perquè ja té la solució. En menys de 5 minuts fa l’exposició del nou enfoc; pot ser que algú es sorprengui del gran canvi radical i total en menys de 20 hores però tothom resta enlluernat i bocabadat. Tan esmaperduts que queden muts. Fins que al cap d’una estona, quan tot sembla definitiu, el més agosarat i incondicional gosa demanar instruccions precises. Aquest és el moment que el líder messiànic esperava: ho té tot dins la seva ment privilegiada. Ràpidament i organitzada, comença a repartir tasques, ell ho coordinarà tot; els terminis són fixats apressadament, ell té el calendari al cap. La sessió acaba amb un sospir de condescendència acollit amb un cor d’esbufecs dels que es veuen minoritzats davant de tanta esplendor intel·lectual.
Quan el projecte ha estat finalitzat després que el líder messiànic hagi vetllat de forma més o menys constant sobre els líders menors canviants cada poc temps, i només falta començar, el darrer líder menor l’invoca per rebre la darrera benedicció. Llàstima...el líder messiànic ja no està interessat en la idea; recupera les dades primeres per revisar-les personalment; diu que ho ha de consultar, que potser tot plegat no val la pena, que ja dirà alguna cosa.I és que només un líder messiànic amb dubtes és pitjor que un líder messiànic.