De dretes o d'esquerres? Ni idea!!!

I és que sempre m’ha costat saber si sóc de dretes o d’esquerres o de si realment això té sentit per a la majoria de les persones. Si eliminem els extrems (d’una banda i l’altra) la immensa majoria estem en una zona que cada cop em sembla menys definida respecte aquesta qüestió. I és per això que periòdicament (cicles, se’n diuen) els països tenen governs de dretes o governs d’esquerres.
Què ho deu fer que un mateix votant (la immensa majoria dels anomenats indecisos) avui vota dretes i després esquerres? Deu ser que per la majoria de persones aquest eix no és gens clar i que de fet s’escull allò que sembla més adequat en cada moment.
Ja no som al segle passat on era potser més clar qui era o deixava de ser de dretes o d’esquerres.
Avui, estar a favor de l’avortament o del divorci és ser d’esquerres? O simplement és viure al segle XXI? O és només discrepar de l’Església catòlica?
Anar a missa dominical, creure en la família com a valor és de dretes? O és només tenir uns determinats valors?
No es pot ser ecologista i de dretes? No es pot estar en contra de la ocupació il·legal i ser d’esquerres?
Al final potser la diferència real estaria en l’ús que es fa del pressupost. Un govern d’esquerres hauria de promoure habitatge social, evitar l’especulació, fer polítiques de protecció...i aqui ja em perdo..protecció de l’individu (l’individualisme és de dretes o d’esquerres?) o del col·lectiu? (això semblaria d’esquerres però pot voler dir fer política de dretes; deu dependre del col·lectiu). Clar, em foto un embolic de ca l’ample!! Perquè els solidaris són d’esquerres, no? Però si a mi un govern socialista m’espolia en nom de la “solidaritat interterritorial” això què és?
Total que no ho sé. Però si que sé una cosa: que un espanyol de dretes és el que s’assembla més a un espanyol d’esquerres (sinó vegeu les defenses de l’espanyolitat del Barça fetes ahir amb poques hores de diferència per la (des)Esperanza Aguirre i en Zapatero); doncs davant d’ells només hi hauria d’haver catalans que el que tinguin clar és que, de dretes o esquerres, el que són es catalans. I prou.
I una altra cosa que també sé és que nacionalment no sóc gens ambigu: ni espanyol ni regionalista, ni autonomista, ni unionista, ni tan sols federalista: sóc independentista.