Sant Miquel (barri d'Olot) un paradigma social.

Aquest cap de setmana es celebra la Festa de Primavera del Barri de Sant Miquel, a Olot. al migdia hi hem anat per ballar sardanes. Només d'arribar-hi caminant per la vorera de l'ombra sentim un comentari, que transcric més o menys fonèticament: "San Migué...quien lo ha vito y quien lo vé". I els que l'hem vist, el vàrem veure i el veiem ara...
La meva familia havia viscut al barri i hi tenia botiga fins fa uns 10 anys. Un barri bàsicament obrer, que havia crescut a ran de la carretera de Girona i s'havia anat extenent cap als afores, en direcció a les Tries. Barri popular, de gent humil que durant molts anys havia aconseguit fer la segona festa d'Olot; que havia creat el seu propi Carnestoltes quan a Olot no n'hi havia, i que era una resposta imaginativa, festiva, participativa al tibat Ball Pla de les Festes del Tura. Contra el barret de copalta, la sàtira i la imaginació.
El barri va començar a transformar-se als setantes amb la construcció d'edificis (els "pisos verds") on es va allotjar gran part de la segona generació immigrant de la ciutat i on hi havia escales on vivien 8 "Juan García", des de fa uns quants anys és un nucli d'immmigració extra-europea: african, magribins, indis, pakistanesos...el que en diriem un gresol.
I avui a la cercavila dels gegants del barri, acompanyats del Drac del Carme, el Gat de St. Miquel i el Pollastre, els primers fills d'aquesta darrera onada migratòria hi eren, saltant, ballant, picant de mans i cantant en català. En català...nens de raça negra parlant en català i duent capgrossos per acompanyar la dansa del Gat. Això no s'havia aconseguit mai amb els immigrants intra-estatals, aquells que encara avui viuen a "San Migué" i diuen no reconèixer el barri.
Jo, que de nen havia viscut aquelles festes increïbles, tampoc el reconec però no tinc clar si m'agrada més o menys que abans. De moment, que els nens parlin en català ja em sembla un guany.