dilluns, 1 de novembre de 2021

Acords i coordinacio per a l'acció

 Quasi 80 dies després de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer encara no hi ha acord per a la formació de govern a Catalunya. De raons per tenir pressa per formar-lo n’hi ha tantes com per témer la formació d’un govern sense tenir pactats tots els termes que hagin de fer que el govern sigui efectiu i durador. Més enllà de l’èmfasi en el dramatisme i la sobreactuació d’uns i altres des de l’octubre de 2017, sembla imprescindible que el pacte contempli tant la lleialtat mútua en la gestió de l’autonomia com en la definició de l’estratègia cap a la independència de Catalunya. En anteriors col·laboracions ja havia exposat amb exemples històrics com n’era de necessària la coordinació entre les accions institucionals i les mobilitzacions populars perquè els processos de secessió tinguessin èxit; per això és imprescindible que l’acord entre Esquerra i Junts inclogui acords  estratègics per assolir aquest objectiu.

Un dels esculls per a l’acord que s’han exhibit és el paper que ha de tenir el Consell per la República en la lluita política per la independència de Catalunya. Més enllà del paper que hi hagi de tenir el MHP Carles Puigdemont i la continuïtat de la rellevància del seu paper polític com a membre del Parlament Europeu, l’existència d’un organisme polític a l’exili pot ser  d’importància cabdal sempre i quan estigui coordinat amb l’acció institucional i popular dins de Catalunya. Si aquesta coordinació no existeix i el Consell esdevé simplement simbòlic o com a lloc de pelegrinatge legitimista, no servirà de res. Tampoc hi ha cap referent històric en que una secessió pacífica hagi culminat amb èxit essent dirigida únicament des de l’exili. Si és cert que el Consell per la República té una legitimitat qüestionable més enllà de la lleialtat i reconeixement legitimista, també ho és que el fet que algunes organitzacions s’hi sumessin incomprensiblement tard i que altres hi hagin mantingut un perfil baix i passiu no ha contribuït ni a desenvolupar el propi Consell ni a donar-li, encara que fos indirectament, la legitimitat que ara se li retreu que no té.

El Consell s’ha de dotar de la legitimitat que li pertoqui al més aviat possible i s’ha de definir el marc d’actuació que li correspongui com a braç de la política exterior de l’independentisme i com a eina de difusió internacional de la situació política anòmala a Catalunya, i en cap cas pot influir en la gestió interior de Catalunya ni interferir en les tasques del Parlament com difonen els partís polítics del 155, sempre interessats en dona un biaix autoritari a l’independentisme català que precisament sempre s’ha caracteritzat per ser inclusiu. Seria incomprensible que l’escull per a l’acord de formació d’un govern independentista fos una de les eines que poden contribuir amb èxit a assolir la independència.

L’acord és urgent per fer que la majoria ciutadana favorable  la independència es senti cridada a mobilitzar-se en la situació post-pandèmica que es comença a albirar. En cas contrari, abraçarà l’hedonisme, deixarà de banda  l’activisme i la mobilització serà impossible.

Article publicat el 29 d'abril de 2021 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, També disponible a www.lacomarca.cat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!