Eleccions i mítings

Estem al bell mig de la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya i fa una mica de vertigen de veure com de quina manera tan anòmala hem arribat a aquesta situació. Des de la inhabilitació del MHP Torra, el llarg període transitori amb un Vice-President amb funcions de President, la convocatòria d’eleccions pel 14 de febrer i el seu posterior ajornament pel 30 de maig amb un decret que es creia impecable però que va estar suspès cautelarment pel TSJC per la denúncia d’un ciutadà que hi veia una vulneració del seu dret al sufragi actiu, i finalment la ratificació pel mateix TSJC de que les eleccions s’han de fer en la data prevista.

De fet, que la legislatura acabaria abans d’hora i que es convocarien eleccions anticipades es va anunciar el gener del 2020 pel MHP Torra quan va ser inhabilitat com a diputat. La convocatòria hauria d’haver estat després de l’aprovació dels pressupostos a l’abril del 2020 però es va ajornar per la situació pandèmica, una situació que avui encara patim i que no està ens clar que el 30 de maig la situació sigui, objectivament i científica, tan millor com voldríem. En resum, fa un any que sabem que hi hauria eleccions i en fa quasi un altre que vivim una situació pandèmica i per això és com a mínim sorprenent que l’única acció que hagi fet el Govern de la Generalitat hagi estat un intent d’ajornament. No hi ha hagut cap intent de fer les coses d’una altra manera que no fos la mateixa d’eleccions anteriors, cap innovació, cap exercici de responsabilitat ni pla de contingència per unes eleccions que Catalunya necessita urgentment per fer els relleus necessaris en un Govern que es veu i es reconeix esgotat i exhaurit.

Darrerament, la gota que ha fet vessar el got de la indignació de part de la població ha estat la dispensa en les restriccions de mobilitat per poder assistir a mítings electorals. El dret a rebre informació política a través de diferents fonts d’informació és una de les condicions necessàries i generalment acceptades perquè un sistema sigui democràtic i perquè unes eleccions siguin justes. El contrast, però, amb les mesures que s’apliquen a diversos sectors econòmics ha estat tan flagrant que ha posat en relleu, un cop més, el gran problema de la política del nostre país: el descrèdit dels polítics entre la ciutadania. Que al segle XXI encara es considerin essencials els mítings com a via d’obtenció d’informació política és com a mínim discutible perquè és molt més senzill informar-se a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials o en els webs dels partits que no pas en mítings als quals pràcticament assisteixen només els adeptes i cada cop en menor quantitat, fins i tot quan no hi havia pandèmia.

Difícilment es podran fer polítiques pel segle XXI si seguim aplicant criteris del segle XX.

 Article publicat el 4 de febrer de 2021 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, També disponible a www.lacomarca.cat.