El "NO" daurat

Es retreu a les consultes sobiranistes que només s’adrecen al target independentista i que obvia als unionistes. Es posa com a exemple que són només els independentistes els que fan campanya electoral mentre que els partits contraris a la independència no es manifesten.
De totes maneres, això no és una constant arreu del territori perquè com a la Gàl·lia d’Astèrix, en un petit llogarret de La Garrotxa els partidaris del “NO” han actuat de forma ben activa. A Sant Feliu de Pallerols, els unionistes (concedeixo el plural malgrat que tothom sospita que es tracta d’una acció individual) han fet la seva campanya a base de retolar un esplèndid “NO” amb un bonic esprai daurat els cartells que estaven al seu abast. Llàstima que no hagin optat per fer els seus propis cartells, que trobo que hauria estat una manera més elegant de fer propaganda. Sobretot perquè, de forma indiscriminada, han retolat tant els cartells que demanen la participació com els que demanaven el vot pel “SI”. Així, no queda clar si la seva negativa fa referència al fet de fer la consulta o si es tractava de promoció del vot negatiu. Vaja que no sabem si són demòcrates o no. Bé...no ho sabem?

Quina enveja...

Només una setmana i 5 pobles més de La Garrotxa podran votar en les consultes sobre la independència de Catalunya. Quina enveja..jo encara hauré d’esperar al 25 d’abril per poder-hi dir la meva. Tinc ganes de poder cridar “SI” sense haver de pensar si estic traint la neutralitat que com a membre de LGD m’obligo a mantenir.
I es que és complicat tot això...però cal reconèixer que és vital per poder mantenir el rigor de tot el procés. Però costa de dir a lles persones que de bona gent em demanen que fem excepcions “per no perdre un vot” d’algú que viu a l’estranger i que no podrà votar. Sap greu haver-ho de dir, sobretot quan veus les cares de decepció de qui fa la proposta perquè sent, tant com jo, que això és una ocasió única. Per fi, una votació que fa il·lusió als votants! Ja els agradaria als partits polítics que això passés més sovint. Bé, a tots ens agradaria però la realitat és la que és i només si els partits es mantenen discretament al marge, la ciutadania anirà a votar; cal evitar tots els intents de manipulació siguin de qui siguin i vinguin d’on vinguin. Perquè les consultes populars tenen veu i força pròpia, una força que caldria que els catalans provéssim més sovint: la força de la unitat per assolir un objectiu.
Quina enveja em fan els vilatans de Sales de Llierca, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, Vall d’En Bas i Vall de Bianya...
Ei...però espereu el 25 d’abril!! Me’n refaré amb escreix!!