El 2019 que tenim al damunt

Quan s’acaba l’any es solen fer resums d’allò que ha passat però a mi sempre m’agrada més mirar endavant que no pas enrere i per això prefereixo escriure sobre allò que ens espera aquest any 2019 que acabem de començar.

Sens dubte, l’inici dels judicis als presos polítics marcarà la política catalana i espanyola. Tal i com ha anat tot fins al moment, no es pot pas esperar altra cosa que la seva condemna. Una altra cosa és per quin delicte i amb quina severitat els condemnaran. Si que serà interessant veure els arguments de les defenses, i no oblidem l’acusació particular de Vox que tindrà el mateix altaveu que els defensors. A efectes pràctics i de cara a la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats o la instauració de la República no en podem pas esperar gaire res més que carregar-nos, un cop més, de raons. El repte que tenim és trobar la manera de convertir aquestes raons en accions eficaces.

Per a la llibertat dels presos, caldrà esperar a la resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans, un cop hagi acabat el judici i transcorregut tots els terminis. No hi ha cap dubte que, la resolució serà de deixar-los en llibertat però mentrestant hauran passat una colla d’anys a la presó que ningú no els tornarà. Com a la majoria republicana ningú no li tornarà el temps que hem substituït els clams a la independència del país per la llibertat dels presos polítics, i les estelades pels llaços grocs.

Al maig, com ja ens anuncien amb una anticipació mai vista, hi haurà eleccions municipals, europees i autonòmiques en algunes comunitats. Totes de cop per evitar que els electors tinguem problemes per decidir quina opció ens convé més a cada nivell de l’administració. Així amb unes eleccions “contaminades” per les altres és més probable que la participació a les europees sigui més elevada que si es fessin per separat però també és més probable que la majoria d’electors agafin la papereta de la mateixa opció per les 2 ó 3 eleccions. Després tots anem repetint que a les eleccions municipals es vota a les persones independentment de la llista amb la qual es presenten.

Seran molt importants les eleccions municipals a Barcelona amb candidats tan exòtics com el francès Manuel Valls, i amb la candidatura escollida en primàries de Jordi Graupera. Segur que podrem recórrer al tòpic de “aritmètica endimoniada” per expressar la impossibilitat de coordinació dels partits per formar alternatives de govern a la llista més votada que, tal i com han decidit els partits independentistes, segur que no serà una de les favorables a la República.

Catalunya té un govern feble i dividit, poc eficient en la governació del país i inoperant en desencallar el camí cap a la República i excessivament condicionat per Lledoners i Waterloo; no podem descartar la possibilitat que, en una altra data, hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Amb sort les convocarà el President Torra i, amb menys sort, el govern espanyol si no resisteix les pressions que rep per aplicar altre cop l’article 155.

Estarem distrets aquest 2019.

Article publicat el 3 de gener de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat

Primàries. Oxígen per la democràcia

Les eleccions municipals del maig de l’any vinent semblen lluny però ja fa mesos que els partits s’estan preparant i en la majoria de municipis ja han designat caps de llista.

La manera més habitual com els partits escullen el cap de llista és amb mètodes poc transparents i encara menys participatius. L’estructura del partit designa una persona i si a aquesta li sembla bé, el procés continua amb la resta de components de la llista. En alguns casos s’han fet simulacres de sistemes participatius amb diferent grau d’èxit i de polèmica. Podem recordar el cas del candidat del PSC a Barcelona a les eleccions del 2015, amb immigrants fent cua per votar el candidat oficialista; o les múltiples eleccions primàries amb només un candidat i una participació baixíssima dels electors. I és que alguns partits mantenen la visió que unes primàries internes a la qual es presentin diversos candidats dona una imatge de divisió interna i, per tant, de feblesa.

La CUP és l’excepció i basa el seu sistema en una participació oberta a tota la ciutadania per escollir els membres de la seva llista, que no cal que en siguin militants, ni tan sols que  hagin manifestat la seva voluntat de ser candidat però si que coneguin i es comprometin amb l’ideari polític i el sistema organitzatiu de la formació.

Per les eleccions del proper mes de maig, hi ha una sacsejada en forma de renovació política, transversalitat i apoderament ciutadà que esperem que sigui l’inici d’un terratrèmol que canviï la manera com els catalans escollim els nostres representants a les institucions. A Barcelona i altres ciutats del nostre país es presenta Primàries Catalunya amb dos objectius principals: assegurar que els governs municipals de les principals ciutats catalanes siguin favorables a la República i implantar un model molt més democràtic per escollir els components de les llistes.

A hores d’ara, està confirmat que es faran primàries a una quarantena de poblacions, 35.000 persones ja s’han inscrit com a votants i Barcelona té 65 candidats per integrar-se a la llista definitiva.

A diferència dels altres models, cal registrar-se per poder votar i els candidats a formar part de la llista han de mostrar la seva voluntat de participar-hi i el seu compromís amb els valors republicans. Sense quotes, sense demanar a ningú la seva militància o no-militància. Posteriorment, la llista definitiva es forma amb els candidats més votats i tenint en compte els condicionants de proporcionalitat de gènere. Amb uns valors de base comuns, els membres de la llista confeccionaran el programa electoral i que serà el resultat de les visions múltiples i diferenciades dels candidats.

Si el procés ha estat fins el 2017,una màquina de liquidar partits i fer passar polítics a la reserva, les iniciatives per implementar la República sembla que tenen la vocació de canviar la manera de fer política i, sobretot, la manera de participació de la ciutadania en l’elecció dels representants i en la presa de decisions.

Article publicat el 29 de Novembre de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat

Actualitzacio local: a Olot no hi haurà primàries impulsades per l'ANC. Ens vàrem reunir amb representants dels partits polítics que estan a favor de la República Catalana per explicar-los el projecte, la nostra visió i demanar-los el seu posicionament al respecte.

Malgrat que el projecte va ser acollit de diversa forma i a diferent distància de l’entusiasme per cadascuna de les formacions polítiques, va haver-hi un consens general de que a Olot és altament probable que PDeCAT, ERC o CUP puguin governar. Junts o per separat. I per tant des de l’ANC no s’impulsarà la formació d’una llista unitària, o alternativa, amb el sistema de Primàries Catalunya.

Aquesta és la opció a Olot però segueix sent molt important que tots ens inscriguem al web https://primariescatalunya.cat per donar la màxima força a un projecte que pot transformar la manera de fer política a Catalunya.