La justícia suïssa ha fet un pas més per augmentar el desprestigi de la monarquia espanyola i pot ser que el Tribunal Suprem[1] acabi de reblar el clau. Aquestes històries d’escàndols i corrupció econòmica de la corona espanyola són nomes la part més aparent del que és la monarquia com a model d’organització estatal elitista, antidemocràtic i discriminatori. Això hauria de ser suficient perquè la consciència ciutadana impulsés l’abolició de la institució monàrquica, independentment de si el titular és corrupte o exemplar.
Res més antidemocràtic que reservar el paper de Cap d’Estat al successor d’una dinastia, sense cap altre mèrit que no sigui aquest. Que la posició de Cap de l’Estat passi de pares a fills com hi passaven les botigues de vetes i fils és una vulneració clara del principi democràtic que diu que tots els ciutadans són iguals i tenen els mateixos drets; i una contradicció evident amb l’article 14 de la constitució espanyola. A les democràcies, els ciutadans escullen els seus representants al Parlament i també, de forma directa o indirecta, a qui té el màxim poder polític de l’Estat. Això hauria de servir també per la figura de Cap de l’Estat i qualsevol ciutadà hauria de tenir el dret de poder-hi accedir. Però a les monarquies no és el poble qui dona el poder, sinó la sang. L’afirmació de que a les monarquies parlamentàries, el poder està en el Parlament i que el monarca només té funcions de representació i una funció simbòlica és, almenys en el cas de la monarquia espanyola, una fal·làcia. Hem vist i patit, com Felip VI intervenia políticament a favor de la repressió contra l’independentisme català en una demostració clara de poder. A més, la Constitució li reserva el comandament suprem de les forces armades. El rei potser no governa ni legisla, però de poder en té molt.
La monarquia és també un exemple de desigualtat i de discriminació. La Constitució Espanyola estableix que entre els fills, els homes prevalen davant de les dones per la successió a la Corona. El parell sexual del cariotip preval sobre conceptes antics com la primogenitura o moderns, com la capacitat. Al segle XXI, aquesta discriminació masclista, impensable en qualsevol altra institució no hauria d’existir a la màxima institució de l’Estat.
L’anterior etapa monàrquica espanyola es va acabar el 1931 de forma democràtica; l’actual es va inaugurar per herència d’un estat feixista. Els que creiem en la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives, els que pensem que les societats modernes només poden progressar pel camí de la llibertat i la democràcia si les institucions s’adapten als canvis, esperem que una institució tan anacrònica com la monarquia espanyola, i les d’arreu del mon, s’extingeixin tan ràpidament com pertoca a tot allò que perpetua les desigualtats.
Article publicat el 18 de juny de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, També disponible a www.lacomarca.cat.
[1] Encara no s’havia publicat l’article que aquesta possibilitat ja estaba descartada. Devia escriure això un dia d’optimisme.
Entrades
