dijous, 25 de juny del 2020

Monarquia antidemocràtica i discriminatòria

 

La justícia suïssa ha fet un pas més per augmentar el  desprestigi de la monarquia espanyola i pot ser que el Tribunal Suprem[1] acabi de reblar el clau. Aquestes històries d’escàndols i corrupció econòmica de la corona espanyola són nomes la part més aparent del que és la monarquia com a model d’organització estatal elitista, antidemocràtic i discriminatori. Això hauria de ser suficient perquè la consciència ciutadana impulsés l’abolició de la institució monàrquica, independentment de si el titular és corrupte o exemplar.

Res més antidemocràtic que reservar el paper de Cap d’Estat al successor d’una dinastia, sense cap altre mèrit que no sigui aquest. Que  la posició de Cap de l’Estat passi de pares a fills com hi passaven les botigues de vetes i fils  és una vulneració clara del principi democràtic que diu que tots els ciutadans són iguals i tenen els mateixos drets; i una contradicció evident amb l’article 14 de la constitució espanyola. A les democràcies, els ciutadans escullen els seus representants al Parlament i també, de forma directa o indirecta, a qui té el màxim poder polític de l’Estat. Això hauria de servir també per la figura de Cap de l’Estat i qualsevol ciutadà hauria de tenir el dret de poder-hi accedir. Però a les monarquies no és el poble qui dona el poder, sinó la sang. L’afirmació de que a les monarquies parlamentàries, el poder està en el Parlament i que el monarca només té funcions de representació i una funció simbòlica és, almenys en el cas de la monarquia espanyola, una fal·làcia. Hem vist i patit, com Felip VI intervenia políticament a favor de la repressió contra l’independentisme català en una demostració clara de poder. A més, la Constitució li reserva el comandament suprem de les forces armades. El rei potser no governa ni legisla, però de poder en té molt.

La monarquia és també un exemple de desigualtat i de discriminació. La Constitució Espanyola estableix que  entre els fills, els homes prevalen davant de les dones per la successió a la Corona. El parell sexual del cariotip preval sobre conceptes antics com la primogenitura o moderns, com la capacitat. Al segle XXI, aquesta discriminació masclista, impensable en qualsevol altra institució no hauria d’existir a la màxima institució de l’Estat.

L’anterior etapa monàrquica espanyola es va acabar el 1931 de forma democràtica; l’actual es va inaugurar per herència d’un estat feixista. Els que creiem en la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives, els que pensem que les societats modernes només poden progressar pel camí de la llibertat i la democràcia si les institucions s’adapten als canvis, esperem que una institució tan anacrònica com la monarquia espanyola, i les d’arreu del mon, s’extingeixin tan ràpidament com pertoca a tot allò que perpetua les desigualtats.

Article publicat el 18 de juny de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, També disponible a www.lacomarca.cat.



[1] Encara no s’havia publicat l’article que aquesta possibilitat ja estaba descartada. Devia escriure això un dia d’optimisme.


dimecres, 22 d’abril del 2020

Cada dia és diluns. Extended version.


Aquests dies tan estranys i dolorosos que estem vivint posen a prova les bases de la nostra societat. Avui, em centraré en la democràcia i les llibertats, que han experimentat un retrocés general arreu del mon degut a una crisi que s’insisteix a definir com a sanitària però amb repercussions que van molt més enllà.
Hem sentit lloances al sistema xinès de confinament, basat els mateixos sistemes de control que des de fa anys el govern xinès està fent servir amb finalitats polítiques i que continuaran vigents i incrementant-se quan la pandèmia actual sigui només un record desdibuixat. Els presidents d’Hongria i Rússia han aprofitat la situació per maniobrar per aconseguir més poder i amb l’excusa de la pandèmia han limitat les llibertats d’expressió, opinió i els drets de reunió i manifestació.
El Regne Unit ha ajornat un any les eleccions municipals i França també n’ha ajornat indefinidament la segona volta. Euskadi i Galícia han fet el mateix amb les seves convocatòries autonòmiques. Cap d’aquests governs ha fet una proposta per modificar el sistema de votació i adaptar-lo a futures crisis o, simplement, a l’estat de la tecnologia actual i al segle XXI.
La democràcia pot esperar, no és essencial, i en moments de crisi, és un preu que molta gent està disposada a pagar. Segons un estudi de la UB publicat pel diari Ara, més de la meitat dels espanyols creuen que és raonable renunciar-hi si això permet sortir de la crisi. Però la pregunta és si realment cal retrocedir en drets i llibertats per superar una pandèmia.
Una societat democràtica avançada hauria de ser capaç de trobar una manera pròpia d’actuar contra la pandèmia basant-se en la solidaritat col·lectiva, que va des del confinament fins a la recerca de recursos alternatius per pal·liar el dèficit de material sanitari. I, principalment, en la confiança mútua entre govern i ciutadania.
www.elcritic.cat
La confiança, en el nostre cas, ha fallat de forma clamorosa. La coordinació entre els governs català i espanyol ha estat nul·la en un moment en que això era d’importància vital. S’ha trobat a faltar l’existència d’un pla de contingència; en canvi, la improvisació i les sortides endavant han estat constants, i magnificades per la buidor dels discursos d’aquells que ens havien d’oferir raons per a la confiança.
Esperaríem de qualsevol govern que actués de forma consensuada amb experts, prioritzant el conjunt de la societat; buscant la major eficàcia dels recursos disponibles i analitzant  l’evolució dels esdeveniments per ser capaços de prendre la millor decisió possible en el moment adequat. La resposta espanyola a la pandèmia estat centralitzar les decisions i competències, i exhibint recursos i institucions (exèrcit i monarquia) que han fet palès que no són altra cosa que una caricatura de l’eficiència, amb una contribució nul·la a la superació de la crisi.
Perquè saben per qui sí que cada dia és dilluns? Pels milers de professionals de la sanitat que treballen en torns de 12 hores, amb precarietat de material i instal·lacions per aconseguir salvar vides. Per ells sí que cada dia és un dilluns molt dur i llarg de passar. I quan tornem a la normalitat, tots ells retornaran també a la realitat de la seva feina, exigent i carregada de responsabilitat, per un sou molt per sota de la mitjana europea.
I aleshores, els militars de la UME podran tornar a passejar les seves medalles per les casernes, tot explicant les batalletes que no han guanyat.
Article publicat el 15 d’Abril de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, versió confinament #LaComarcaACasa També disponible a www.lacomarca.cat