Lectures d’estiu (2). Els catalans.

Autor: Patrick O’Brian. El mateix autor de “Capità de Navili” i dels llibres de la saga del capità Auubrey, que va inspirar “Master and Comander”.
D’entrada error important meu. Recordava la crítica quan va sortir el llibre i creia que parlava de Collioure; això i la flaca que tinc per aquesta vila, varen ser de gran influència a l’hora de decidir-me a comprar-lo. I creia veure en la foto de la portada, el passeig que voreja la muralla del castell, on tant fàcil és mullar-te les sabates. Els enganys del subconscient, la foto és de L’Escala....
La novel•la...escrita als anys cinquanta del segle passat i es nota molt. El tema de la novel•la, avui no donaria ni per una nota curta. Alain Roig torna a la seva vila acuitat per les cartes de la família que reclama la seva influència per convèncer el seu cosí, ric advocat i alcalde del poble que desisteixi de casar-se amb Madeleine, la bellesa local que fa poc ha estat abandonada pel tarambana del seu marit. Els intents de convèncer el cosí són, lògicament en va i el desenllaç absolutament previsible.
Pel que fa al títol igualment es podia haver anomenat “els veremadors” o “els cosins”. L’esment als catalans són escassos, i vistos com una curiositat rústica local en contrapunt a la serenor i savoir faire dels francesos. Ja comencem malament amb la definició del català a la pàgina 21 “..cap altra llengua més harmoniosa no el podria emocionar mai. No era una llengua bella, estava disposat a admetre, i la gent que la parlava no eren ni ben plantats ni ben educats”. En fi... tot d’aquest to. El traductor ens adverteix quan hi ha expressions en català a l’original, no fos cas; tot i que posats a criticar li podríem retreure si als anys cinquanta el vocable “supertunejat” aplicat a les modificacions fetes en un automòbil ja es feia servir. Finalment, per acabar la decepció la descripció que fa de la ballada de sardanes. Només algú que mai no n’hagi ballat ni mai hagi preguntat a ningú sobre com es ballen, ho podria fer tant espès. Suposo que a un englishman si li pot perdonar.
Recomanat a tietes solteres de 60 anys cap amunt amb esperit romàntic. No recomanat a la resta.