Vacances 2009. Prefaci

Des de fa uns quants anys passo les vacances d’estiu a Cala Montgó. Uns anys més i altres definitivament menys, solen ser unes vacances de reposar: activitat basal, molta lectura, bon menjar i beure, dormir més que de costum i platja, molta platja. Algunes persones, quan els defineixo les vacances d’aquesta manera deixen caure la boca i amaguen un gest d’avorriment, d’altres em miren amb una mica d’enveja. Els primers solen ser els que emprenen cada estiu un viatge llunyà i tresquen tot el dia amunt i avall, carregats amb la guia, la càmara, l’ampolla d’aigua i la motxilleta; els segons solen ser els que es queden a casa. O potser és a l’inrevés?
Al cap i a la fi, tampoc té cap importància i jo també alguns anys envejo els que fan viatges a llocs ben llunyans i altres trobo que fins i tot he anat massa lluny
Sigui com sigui, aquest any ha anat com ha anat. Ni més ni menys. Ni tant ni tan poc. Ni curtes ni llargues. Ni avorrides ni divertides. Ni carn ni peix. Paella mixta. Doncs deixeu-me fer ara una paella mixta o un mega-mix del que podrien ser 24 hores de vacances a Montgó en diferents posts.