Vacances 2009. Les matinades.

Un matí d’agost a Cala Montgó comença a...les 4 del matí? A les 6?...depèn de la son que arrosseguis. Entre 4 i 6 del matí sol ser l’hora que una maquina neteja la platja i si hom no té un son molt ben agafat segur que el soroll del motor et fa obrir un ull. O tots dos. Una bona hora per fer el cor fort i llevar-se a fer un riu (servituds de l’edat) i un glop d’aigua. Un parell d’hores després, quan amb la fresqueta ja havia abaixat la persiana i m’havia abrigat amb el llençol...un soroll infernal em sol desvetllar. I és que des de l’any passat Montgó té un passeig marítim (fins aleshores només hi havia un aparcament) davant la platja i cal netejar-lo. Però clar fer servir una escombra al segle XXI seria massa senzill i per això, el personal de neteja fa servir un bufador d’aire que he batejat com “la màquina infernal de Cala Montgó”. Els que conegueu aquests aparells podeu imaginar com retruny, en la quietud de primera hora del matí, amplificat pels penyasegats de Punta Ventosa...Recordo que l’any passat va ser el colofó inesperat d’una infausta nit d’insomni i quan, ben esverat, vaig sortir a la terrassa a veure què era el que provocava aquell brogit infernal vaig veure com un gavatx matiner provava d’arrancar la màquina del pobre operari amb intencions sodomites. No se’n va sortir gràcies a un altre membre de la brigada (de la son. Dels altres, es clar) que el retenia. En fi, si hi ha sort m’hi giro i torno a agafar el son fins ben bé les 7, quan la claror ja em comença a empipar una mica massa.Entre les 7 i ¼ de 8, però no pas cada dia, em llevo en silenci, em poso les vambes, una camiseta i els culots, i després de fer la toilette agafo la bici del terrat i la baixo a coll els 3 pisos.
(continuarà).